La Vanguardia (Català-1ª edició)
Ayuso dona llibertat a les formigoneres
La Comunitat de Madrid liberalitza per la via d’urgència més de 40 normatives de la regió, entre les quals la llei del Sòl d’Esperanza Aguirre
La victòria inapel·lable del 4 de maig va servir a Isabel Díaz Ayuso per desempallegar-se del seu incòmode soci (Ciutadans), però no per guanyar temps. Perquè el seu Estatut d’Autonomia no preveu que comenci una legislatura formal de quatre anys quan es recorre a un avançament electoral. Així que a Madrid hi tornarà a haver eleccions el maig del 2023. Això redueix a tot just disset mesos el marge per impulsar una Comunitat castigada per la pandèmia malgrat presumir d’un receptari econòmic ultraliberal centrat en les rebaixes fiscals i l’aperturisme enfront dels confinaments.
Com que no hi ha temps per perdre, la presidenta regional va decidir accelerar en ple Nadal l’avantprojecte de llei de mesures urgents per impulsar l’activitat econòmica i la modernització de l’Administració, coneguda com a llei òmnibus, que vol actuar d’una tirada sobre 45 textos normatius. Una autopista administrativa per a afers delicats com ara les cases d’apostes o la compra centralitzada de serveis sanitaris, passant per la caça o el medi ambient, tot i que la pedra angular reposa sobre la gestió del terreny.
Els canvis proposats relaxaran els mecanismes de gestió i facilitaran molt la tramitació de llicències urbanístiques de manera que el que trigaria un any a tramitar-se, es podria solucionar en dos mesos. Tot això per greixar, una vegada més, la mateixa formigonera sobre la qual Alberto Ruiz Gallardón i Esperanza Aguirre van afermar el creixement econòmic conegut com a TurboMadrid.
Concretament són deu els articles que es modificarien de la llei 9/1995, del 28 de març, de Mesures de Política Territorial, Sòl i Urbanisme, i 15 més de la llei 9/2001, del 17 de juliol, del Sòl de la Comunitat.
Es derogarien lleis per permetre edificar en espais protegits, augmentar l’edificabilitat respecte del que ja s’ha construït o legitimar hotels i explotacions hoteleres en vies pecuàries. Alhora, s’esborraria de cop l’obligació vigent que el promotor hagi de cedir terreny a l’Ajuntament per construir serveis públics, ja que es commutaria per una quantitat econòmica.
I, com a gran novetat, sorgeix la inclusió d’un nou règim de col·laboració publicoprivada que atorga a les entitats privades la potestat per gestionar l’atorgament de llicències urbanístiques o verificar els usos de terrenys. A la pràctica, per exemple, amb els certificats de conformitat que hauran d’emetre les entitats privades col·laboradores en matèria urbanística n’hi haurà prou per si mateixos per concedir les llicències, sense cap més tràmit o ratificació dels serveis municipals.
Totes aquestes modificacions confeccionen una mena d’impugnació a l’actual sistema urbanístic regional creat per la llei del Sòl del 2001 i que ja va liberalitzar el model multiplicant la construcció dels PAU (programes d’actuació urbanística). D’ara endavant, el que es liberalitzaria seria directament el planejament.
El portaveu de Transparència de Més Madrid, Alberto Oliver, afirma en una conversa amb La Vanguardia que amb la llei òmnibus “s’obre la veda als abusos urbanístics”. El diputat, a més, desconfia de la potestat atorgada al Consell de Govern per “decidir si un projecte té abast regional o no permetent-li construir en qualsevol mena de terreny, fins i tot protegit, i saltant-se sense vergonya les qualificacions urbanístiques vigents. Es tracta d’una modificació que es traduirà en més especulació en detriment de l’interès públic”, adverteix.
Aquestes futures modificacions de l’ordenació del territori, unides a les incloses en matèria de joc, s’assemblen a les que els anteriors governs autonòmics del PP no van aconseguir aprovar fa una dècada per estendre la catifa vermella al magnat nord-americà Sheldon Adelson en el seu intent fallit de construir el macrocomplex de casino i lleure Eurovegas. Si bé no hi ha constància que hi hagi sobre la taula cap pla semblant ara, Oliver no té cap dubte a qualificar la llei òmnibus com l’“intent de culminar el projecte d’Aguirre”.
A les al·legacions s’hi ha afegit Unides Podem, en què la seva portaveu regional, Carolina Alonso, afegeix en matèria de transport “la traïció al sector del taxi regulant per la porta del darrere les VTC i afavorint les empreses que no paguen impostos a Espanya en contraposició amb els autònoms i les pimes que operen a Madrid”, mentre que en medi ambient lamenta l’aixecament de “totes les restriccions a la cinegètica permetent-se fins i tot la caça d’espècies protegides o la construcció d’hotels en reserves naturals”.
“Si només fos això, ja seria un problema, però és que n’hi ha molt més”, continua Oliver abans d’agafar aire per recordar, de memòria, la creació de l’Agència de Contractació Sanitària que, “coneixent els antecedents del Partit Popular, és molt possible que acabi servint per generalitzar la contractació sanitària opaca” i la introducció de la “reunió de cortesia institucional”, per evitar haver de deixar constància de les reunions que mantenen els càrrecs públics; o la rebaixa de la majoria de dos terços a una majoria simple per a l’elecció dels membres de la Cambra de Comptes. (...) És el més a prop del totalitarisme que pot estar mai un govern”, sentencia abans de començar la batalla política contra un avantprojecte en què la seva votació està prevista, a tot tardar, per a la primavera. ●