El Saló Sant Jordi viatja al núvol

Tècnics de patrimoni han fet un clon digital de la sala, com a pas previ a la retirada de les seves qüestionades pintures

Amb més de 400 anys a l’esquena, al Saló Sant Jordi, l’estança més noble del Palau de la Generalitat, li acaba de sortir un germà bessó, idèntic d’aspecte i en tres dimensions, però de tot just un mes de vida. La còpia digital, que replica amb precisió mil·limètrica tots els detalls arquitectònics i pictòrics de la sala construïda el 1596, l’han dut a terme tècnics de patrimoni de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, per encàrrec de Presidència, i estarà completament llesta en les properes setmanes, com a pas previ a la retirada el 2022 de les qüestionades pintures que decoren aquesta estança.

Els tècnics que ultimen el clon digital ja tenen una àmplia experiència. Cultura va engegar fa un any el programa Giravolt, amb què s’han digitalitzat més de 200 béns culturals de la Generalitat, entre els quals edificis com els monestirs de Santes Creus i d’Escornalbou, l’església de Sant Llorenç de Lleida o la Universitat de Cervera, a més de desenes de peces arqueològiques i altres objectes de museus.

La digitalització dels béns patrimonials en facilita la conservació i restauració, i ajuda a la divulgació cultural, ja que els models en 3D són d’accés públic a internet, a la pàgina d’internet del projecte Giravolt.

També s’inclourà en aquest web la còpia del Saló Sant Jordi quan estigui acabada. I d’aquí a un temps, la versió digital serà única i diferent de l’original, ja que només allà, al núvol on s’allotja, restaran els murals que decoren la major part de l’estança, que fa uns 16 metres d’ample, una mica més de 22 de profunditat i té una altura d’11 metres. Hi ha pintures a les parets –excepte a la part inferior, coberta amb sòcol de fusta– i a les voltes i la cúpula que corona el sostre. Segons un càlcul ràpid i aproximat dels tècnics de patrimoni que han fet el clon digital, hi ha més de 400 m2 de pintures només a les voltes i 300 m2 més a les parets.

Per fer aquesta còpia digital del Saló Sant Jordi es va utilitzar un escàner làser, al qual s’han incorporat –en un procés posterior d’edició digital, que es preveu que estigui acabat aquest mes de gener– més de 7.000 fotografies, tirades des d’altres molts punts diferents, per millorar el resultat. Una primera versió de l’escàner ja s’ha enviat a Presidència.

Per obtenir aquesta documentació, es van desplaçar al Palau de la Generalitat dos equips tècnics. A mitjans de novembre es van fer tres sessions de fotografia per capturar tots els detalls. Capitanejats pel tècnic de patrimoni Albert Sierra, tres fotògrafs –amb càmeres d’alta resolució– van retratar al mil·límetre la sala, no fent panoràmiques sinó petits desplaçaments per cobrir tot l’espai per sectors. Per a les parts altes es van servir d’una plataforma. Un tècnic d’il·luminació va convertir l’espai en el set d’un rodatge.

La primera setmana de desembre, el tècnic de patrimoni Lluís González es va desplaçar a Palau amb l’escàner làser, per obtenir la documentació geomètrica. El làser és molt més ràpid que la fotografia i només va caldre una jornada. El document obtingut és d’una alta precisió tècnica, però té algunes mancances en la qualitat de la imatge, i per això de manera posterior es van importar les dades a un software per millorar-lo amb les fotografies fetes al novembre. Aquest procés final és el que ultimen Sierra i González, responsables de la majoria dels clons digitals del programa Giravolt. El resultat és d’un detall tal que es veuen les pinzellades. També, és clar, els defectes: les teles apedaçades, les cantonades que s’han desenganxat de la paret, els danys produïts per la humitat, els claus per apuntalar les Í A dalt, *n fotògraf enfilat a *na plataforma capt*ra imatges del Saló Sant Jordi, com a part del procés per fer *na còpia en 3D idèntica de l’estança. A sota, *na imatge obting*da amb l’escàner làser teles, fins i tot les reixetes de ventilació. Res no escapa a l’escrutini digital en 3D.

Els murals –ara sabem que efímers– del Saló Sant Jordi són escenes de temàtica històrica d’estil acadèmic, que es van encarregar durant la dictadura de Primo de Rivera. Uns anys abans, entre el 1912 i el 1918, el pintor Torres García havia començat a decorar la sala amb frescos classicistes, que van acabar coberts pels murals esmentats, tot i que van poder ser recuperats el 1966 i s’exposen a la Sala Torres García.

Retirar les actuals pintures de la sala més solemne de Palau és un pla que ja va intentar Pasqual Maragall el 2005. No va ser l’únic president amb aquesta voluntat, però Quim Torra és el que més a prop s’hi va quedar, ja que va nomenar una comissió d’experts en art que va avalar just abans de l’inici de la covid la retirada dels murals. A Presidència disposen d’aquest informe i afirmen que hi ha consens polític per despenjar les teles. Després, es farà una adequació provisional de la sala, prèvia al concurs d’idees que es convocarà per dur a terme la reforma que li donarà un nou aspecte. ●

DEPARTAMENT DE CULTURA