Braçades enmig de l’oceà

Fa 28 anys Nèstor Luján, Carles Puigdemont i jo mateix vam presentar tres llibres d’Edicions La Campana en un reservat del Via Veneto. El de Puigdemont, llavors redactor en cap d’El Punt, es titulava Cata... què? i era una anàlisi sobre com la premsa internacional es referia a Catalunya. A les seves pàgines reconeixia “la debilitat que tenim els catalans per procurar-nos una imatge exterior pròpia i la coqueteria de presentarnos més com ens agradaria que no pas com som” i afirmava que això crea una esquizofrènia permanent que fa que ens comportem en ocasions de manera desconcertant.

Amb tota seguretat, a aquell jove periodista no li va passar pel cap, ni per un moment, no només que un dia seria president de la Generalitat, sinó que a més proclamaria la independència, encara que no s’atrevís a publicar-la al DOGC. Després de quatre anys i gairebé tres mesos expatriat a Bèlgica, aquelles paraules del seu llibre no han perdut validesa, tant referent a la debilitat de la imatge exterior catalana com a la inintel·ligible bipolaritat de determinades actuacions.

Aquests dies cobra força la possibilitat del seu retorn a Catalunya segons el que dictin les instàncies europees, després que Puigdemont fixés el 2022 com l’any del seu retorn. Jordi Mercader ha escrit a Crònica Global que té un pla per blanquejar el seu perfil partidista i presentar-se com a líder únic i unitari de l’independentisme. En definitiva, es veu com un nou Tarradellas, oblidant que els temps són uns altres i que ja hi ha un president de la Generalitat legítim, elegit després d’unes eleccions. I no entenent que la Unió Europea no acompanyarà cap intent per desestabilitzar Espanya.

Al final del llibre Cata... què? es pregunta com el món veurà Catalunya al cap d’una vintena d’anys i quina serà la imatge que projectarem. La veritat és que avui es percep que l’estratègia de negociació s’ha imposat sobre la confrontació i això deixa el desig de l’expresident en un somni impossible. El 27-O va ser un naufragi i el més desconcertant és que Puigdemont segueixi enmig de l’oceà pensant que només amb el seu impuls arribarà a port. ●

Puigdemont ha fixat el 2022 com l’any del seu retorn, confiant-lo als tribunals europeus