Els CAP, al límit

Des de la primera onada de la covid, aviat farà dos anys, els centres d’atenció primària (CAP) de la sanitat pública catalana es van convertir en la primera trinxera, el primer dic de contenció per pal·liar els efectes de la pandèmia i atendre la multitud de ciutadans afectats pel virus. I quan ja anem per la sisena onada, continuen, en primera línia, col·lapsats per milers de trucades i de visites presencials i havent atès més del 85% del total d’infectats a Catalunya.

Per tot això no és estrany que la pressió, el cansament i les baixes per contagi creixin entre els treballadors dels ambulatoris, per a qui tot agraïment i reconeixement serà poc. Després de l’explosió de casos per la variant òmicron, el personal d’assistència primària s’ha hagut de reciclar i convertir-se a més en experts en tasques administratives, operadors de call centers i consultors telemàtics, entre altres feines.

Mantenir l’activitat no covid s’ha convertit en un repte per als CAP. Alguns han contractat estudiants d’últim curs de Medicina i Infermeria, i poder sumar personal per a feines burocràtiques i administratives alliberaria molts metges i infermeres ara dedicats també a aquestes tasques.

Per això, en aquest marc general de col·lapse ambulatori no deixa de resultar xocant que la Generalitat aprovi uns pressupostos expansius amb una alça del 17,3%, i que el conseller Argimon admetés ahir a RAC1 que Salut, amb un pressupost per a aquest any d’11.200 milions, necessitarà 1.400 milions més, diners que va reclamar dels fons provinents de l’Estat, però que si no arriben, va dir, “haurem de buscar-los aquí”. La responsabilitat de l’Administració, en moments tan urgents com aquest, és posar els recursos públics necessaris, una cosa que certament no es pot improvisar i que, d’acord amb les xifres, resulta totalment insuficient.

I si es disposés de més recursos i de més personal, potser tampoc no hauria calgut autoritzar a les farmàcies perquè puguin notificar a Salut els positius autodetectats amb un test d’antígens. Perquè si, d’una banda, això descarrega de feina els CAP, també suposa transferir part de la responsabilitat pública al sector privat.

Atès que els CAP són els millors termòmetres i els més fiables de l’evolució de la covid, resulta sorprenent que no s’habilitin més recursos humans i econòmics perquè els ambulatoris no es vegin col·lapsats. Ja anem molt tard en el que és una conseqüència més, i de les més greus, del fet que durant anys s’hagi produït una descapitalització i una precarització del sistema sanitari per falta d’inversió pública. ●

La falta de personal en l’allau de contagis col·lapsa els ambulatoris catalans