Abans guapa que intel·ligent

Com Carmen Posadas, jo també m’estimo més que em diguin que soc (no que estic, que soc) guapa que no pas que em reconeguin la intel·ligència. És més, vaig tenir un nòvio que quan vaig exclamar “sort que soc guapa de cara”, en constatar el naixement d’un nou sacsó abdominal, va tenir la gosadia de dir-me que no ho era tant com jo em pensava; quan va voler arreglar-ho a força de destacar les meves qualitats, diguem que intel·lectuals per sobre de les físiques, va anar de poc que no me’l menjo. Doncs no, no fa falta que ningú lloï la meva intel·ligència perquè, entre altres coses, ni jo mateixa estic segura de tenir-ne prou quantitat i, el pitjor, soc de les que no hi poden afegir el qualificatiu d’emocional.

A mi el que de debò m’importaria és ser lloada pels meus coneixements, si en tingués prou. El més semblant a un reconeixement a la meva saviesa d’estar per casa va ser la frase encunyada per un important alt càrrec de l’Estat quan, després de xivar-li el nom de la dona d’un primer ministre de França, situada a la seva dreta en un sopar oficial, va exclamar: “Deunidó, la quantitat de coses sense importància que saps”. Un altre dia, al Japó, vaig advertir a Jordi Pujol que el japonès amb qui parlava no era el príncep hereu, sinó el príncep Takamodo, però no em va fer ni cas.

Aquest és el meu nivell, però el que de debò m’agradaria és dominar matèries com ara història, art, literatura, antropologia, filosofia, geografia... i fins i tot matemàtiques, que ja se sap que entens millor el món i la teva pròpia existència si acumules coneixements humanistes. Ser erudita, però com ho era el meu pare, amb qui no podies anar a cap monument històric perquè, com a El flautista d’Hamelín, la resta de visitants deixaven de banda el guia oficial per seguir les seves explicacions, molt més entretingudes. Un dia ens van fer fora de la mesquita de Còrdova després d’acusar-lo d’intrusisme i, una altra vegada, a l’alcassaba d’Almeria, li van oferir un lloc com a voluntari per amenitzar les visites de la tercera edat.

Si em lloen la intel·ligència, sempre penso que em volen fer la gara-gara i, encara pitjor, em deprimeixo pensant que poc que m’ha servit a la vida, però, a la meva edat, que em diguin guapa m’alegra el dia i l’ego. ●