‘Novac’ Djokovic, idiota número u

Novak Djokovic va enviar un missatge als seus nou milions de seguidors a Twitter l’1 de gener. “Feliç Any Nou!”, va escriure el feliç tennista. “Desitjant-los a tots salut, amor i alegria en cada moment i que sentin amor i respecte per tots els éssers en aquest meravellós planeta”. I hi va afegir: “Me’n vaig cap a Austràlia... Somhi, 2022!”.

Poca alegria deu sentir avui, i menys amor o respecte envers els éssers planetaris que representen el Govern d’Austràlia. Tot just arribar a l’aeroport de Melbourne, ciutat on se suposava que havia de competir a l’Open australià, l’esportista antivacunes més famós del món va ser condemnat a passar la nit en una sala sota la custòdia de dos policies. L’endemà el van empresonar en una habitació de l’hotel de mala mort on les autoritats de Melbourne detenen refugiats sense papers i allà continua, tres dies després, pendent que el deportin.

Els organitzadors de l’Open pensaven que en el cas del tennista número u es podien saltar les mesures rigorosíssimes que Austràlia imposa a la resta dels mortals en la seva campanya contra la covid. Li van comunicar la bona nova a Djokovic i ell també se la va creure, eufòric per la possibilitat de guanyar el torneig per desena vegada i superar els seus grans rivals Rafa Nadal i Roger Federer pel que fa a tornejos de Grand Slam acumulats. Avui tots tres estan igualats a vint.

Scott Morrison, el primer ministre australià, li va aigualir la festa al serbi, responent al seu tuit amb un altre mentre aquest seguia en l’aire. “El visat del senyor Djokovic ha estat cancel·lat. Les regles són les regles, especialment quan es tracta de les nostres fronteres. Ningú no està per sobre d’aquestes regles”. La regla particular que li va fúmer enlaire el pla al serbi, no exactament exclusiva d’Austràlia, és que per entrar al país cal donar proves d’haver estat vacunat contra la covid.

Quan defenses un principi per tots els mitjans, amb raqueta i tot, perdràs amics però en guanyaràs d’altres. Davant la remota possibilitat que els advocats de Djokovic convencin un jutge australià que el primer ministre es va equivocar i sí que es pot quedar a disputar l’Open, el tennista s’haurà de preparar per rebre més insults que Mourinho quan visitava el Camp Nou al capdavant del Reial Madrid. Hi ha molta rancúnia entre els australians al tracte excepcional que se li va pretendre donar per ser ric, famós i hàbil amb la piloteta groga. Però hi ha un consol. Passi el que passi, Djokovic ja s’ha convertit en el màrtir i heroi de l’antivacunisme, el Mandela de la causa que defensen desenes de milions d’éssers en allò que ell anomena el nostre meravellós planeta, la majoria dels quals no haurien tingut anteriorment el més mínim interès en el tennis.

Té el seu punt admirable, això sí, estar disposat a perdre l’oportunitat de coronar-te el millor de tots els temps, i milions en patrocinis, per una qüestió de principis. Però em pregunto si allà, en la solitud de la cel·la, Djokovic no comença a dubtar. Això no és Muhammad Ali abandonant la corona de campió del món de boxa per la seva oposició a la guerra del Vietnam. Això no és una lluita contra l’esclavitud, o contra el feixisme, o per la democràcia, o pel feminisme, ni tan sols per la independència de l’oprimit poble català. L’invent de les vacunes al cap de pocs mesos del començament de la pandèmia és una de les grans gestes de la història de la humanitat. Djokovic no ho veu així, però ¿deu estar ponderant si perdre-ho tot, incloent-hi la reputació, en nom d’una bandera tan banal és un preu que val la pena pagar? Si és com la resta dels seus correligionaris, no. Vaig llegir un article l’altre dia a The Times de Londres titulat “Com discutir amb un antivacunes”. Ofereix una llista d’arguments científicament irrefutables, rebatent entre diverses mentides la del fet que milers han mort com a conseqüència directa de vacunar-se. Però no servirà per a res. Com més proves en contra, els creients més endureixen la fe.

És que com amb la religió, o amb la ideologia, o amb els que resen davant l’altar de Donald Trump, el teu dogma es converteix en una part tan elemental del teu ésser que no hi ha força ni a la terra ni al cel que la mogui. Estem parlant de l’Everest que tots portem dins, la vanitat. Reconèixer que t’has equivocat en una cosa tan intrínseca per a la teva idea de qui ets davant el món és massa dur, és una humiliació que els nostres fràgils egos no suporten. Soc antivacunes, ergo sum.

Si no, no sum res.

Argumentar en contra dels Djokovic d’aquest món esdevé encara més impossible per la paranoia que porten dins. Per més pura que sigui la teva lògica no guanyaràs mai l’argument i com més insisteixis més es començarà a convèncer el paranoic que tu formes part de la gran conspiració. De mi com a periodista, com del de The Times, se sospitarà que rebo diners de les farmacèutiques. O, com tots els altres que no comparteixen les seves fantasies, de ser uns xais. Els antivacunes s’han inventat una paraula en anglès per definir-nos:

sheeple. Una barreja de

sheep, ovella, i people, gent.

Proposo un petit canvi en el nom de qui avui és el millor tennista del món. Canviar la k per una c i dirli Novac Djokovic. I com que s’ha convertit en l’estendard i rei del moviment –o, més ben dit, de la màquina de rumors– que representa, anomenar d’ara endavant tots els antivacunes novacs, una paraula que ràpidament es convertiria, com trumpista o terraplanista, en sinònim d’idiota.

El dia de Nadal es va enlairar el telescopi espacial James Webb cap al més enllà, específicament cap a un punt situat a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra. Un dels objectius és buscar vida extraterrestre. Comparteixo amb el cèlebre físic teòric nord-americà Michio Kaku l’opinió que trobar-ne podria ser “l’error més gran de la història humana”. Diu Kaku que podrien arribar-hi com a conqueridors, en actitud immisericordiosa com Hernán Cortés. El millor que podria passar és que, abans d’iniciar la carnisseria, s’aturessin a observar ídols com Djokovic o Trump i, per por de morir-se de riure o per no perdre el temps amb una espècie tan poc evolucionada, fessin mitja volta i tornessin a casa, bocabadats davant de tanta estupidesa. ●

El tennista serbi ja s’ha convertit en el màrtir i heroi de l’antivacunisme

Amb un petit canvi, proposo d’anomenar ‘novacs’ els antivacunes, com a sinònim d’‘idiotes’

ORIOL MALET