De l’òmicron al ‘Necronomicon’

Com aquells peixos vermells que en una peixera fan voltes ingràvids –gairebé la peixera del no-res–, així ens veiem: submergits en un monumental bany maria de virus, microbis, bacteris; veloces mutacions… Com desitjaríem ara monitorar l’avorriment, el tedi i la rutina, lluny del sobresalt i de la por del contagi! I de la fatiga psíquica. I de la microscòpica guerra química que, invisible, es lliura a les nostres venes. La vacunació porta tota l’aparença de convertirse en un ritual cíclic i, una vegada més, els pessimistes tenien raó. És estrany que encara no s’hagin, o no ens hàgim, organitzat en un club, en una associació, en un grup de pressió o en una fundació. En tot cas, deures per a quan tornem a la normalitat –quantes van?–, i quan els guionistes de les nostres vides recuperin l’optimisme i la creativitat. I la pietat envers el gènere humà. Seria molt demanar-los que miressin el món amb diòptries alienes?

L’aire circula lent, i la seva exageració el vent: fi com una agulla. En l’esfera del rellotge: el temps obre les busques en una abraçada de comiat. Res no serà com abans. I potser estem davant el terrabastall d’una nova època que amb la pandèmia s’avança. I d’una o diverses generacions que se superposen alterant l’ordre lògic i cíclic de la història. Natural: l’ús i abús de la dictadura tecnològica, al galop, requereix gent que ja hi hagi nascut. De la generació alfa cap enrere: tots condemnats al crepuscle. S’engrandeix la bretxa generacional.

De covid-19 a la seva variant òmicron, un parèntesi d’insomni; anguniós. I el cas és que, perdonin la bijuteria intel·lectual, òmicron, així: escoltat, em remet al Necronomicon, el llibre imaginat per H.P. Lovecraft i que ell atribuïa a l’àrab boig Abdul Alhazred, el seu pseudònim. El Necronomicon, la lectura del qual, segons el seu autor i seguidors, provoca la bogeria i la mort, ha tingut i té un llarg recorregut literari, cinematogràfic; present en el rock de Black Sabbath, Metallica i Iron Maiden i referenciat en videojocs. Juntament amb el seu admirat Poe, és el més alt cim de l’horror còsmic. Potser no és casualitat associar l’òmicron amb el Necronomicon. Es tracta d’una associació fatídica. ●