Sobretaula en pandèmia

Va ser una sobretaula com les d’abans. El cafè va donar pas al limoncello. I al final, la filla de la casa va rostir castanyes en un foc que no acabava d’alegrar-se, perquè els troncs devien estar humits i no volgueren fer servir la química de les pastilles. Ella, la filla, és la que va tenir la idea que qui volgués intervenir havia d’agafar una pedra que hi havia damunt la taula, fins en aquest punt augmentà el volum a la sala, després d’un aperitiu i un bon arròs amb vi i xampany rosé.

A la cuina, la mare intentava no deixar-se ajudar per un dels convidats, que tanmateix aconseguí escurar els plats, que ella assecava i endreçava als armaris. Els altres havien començat parlant de teories de la conspiració, de potències mundials, del trumpisme. Fins que l’avi de la nina preguntà sobre Isabel Díaz Ayuso (hi havia dos madrilenys presents) i tothom arrencà a parlar alhora i es posaren a dir més del que sabien, el to elevat (en decibels, vull dir; ningú no va perdre les formes, tot i que s’abalançaven damunt la pedra per tenir la paraula).

Encara que tots vuit es consideraven d’esquerres, no es posaven

La política no trenca les famílies, les trenquen les herències

d’acord. Ni en com funciona la política, ni en com actuen els electors, ni com haurien de treballar els governants, ni quant haurien de cobrar, ni quant de temps, ni de quina manera evitar pressions o suborns. “La gent d’esquerres se sent traïda pels seus representants –deia algú que va passar una òmicron lleu– perquè li falten sistemàticament al respecte”. I els de dretes, no? Potser, però se’ls en fot. En fi, debats cunyadistes amb què descarregar-se després de dos anys esgotadors de pandèmia. I que s’allargaren fins a l’hora de sopar. La frase: la política no trenca les famílies, les trenquen les herències.

Els convidats es retiren. A les postres, cada comensal havia de triar un còdol i llegir el pronòstic que s’hi amagava a la base. Al d’ella, que ara porta dins la butxaca de la jaqueta, hi diu resiliència. Capacitat d’adaptació d’un ésser viu davant d’un agent pertorbador o un estat o situació adversos. Quan arribin a casa, encendran el foc i durant una estona potser pensaran que han menjat massa, que han begut massa, que han parlat massa i que han estat massa estona exposats al virus. Però s’alegraran d’haver gaudit d’una sobretaula com les de sempre. ●