Els metges se senten atacats

El titular d’un article que analitza els pagaments de les farmacèutiques als doctors espanyols enfurisma el gremi

Els metges espanyols són els que més cobren de les farmacèutiques”. Aquest és el titular amb què el diari va encapçalar la portada del 28 de desembre. El subtítol indicava que “la precarietat del sistema deixa en mans de la indústria la formació contínua: quinze doctors van cobrar més de 300.000 euros en tres anys”. A les pàgines interiors es desgranava l’anàlisi per al qual la secció de A Fons va creuar dades declarades per les mateixes farmacèutiques a set països europeus i va parlar amb una quinzena de doctors.

El president de Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, va denunciar a Twitter que “aquest titular a la portada dona peu a pensar en la generalització de males pràctiques dels metges: fals! És una greu manipulació i irresponsabilitat que pot repercutir negativament sobre la necessària confiança ara més que mai en els professionals. Rectifiqueu”. Diversos subscriptors m’han escrit lamentant el titular i l’oportunitat de la informació en plena pandèmia. “El que suggereix el titular és inqualificablement humiliant i injust”, assegurava Jaume Miquel. “El titular és molt destructiu per al nostre col·lectiu”, lamentava J.A. Giménez Rubio. Marita

Basté ironitzava: “Bonica portada (...) i oportuna per donar suport als metges en la situació límit que vivim”.

Ignacio Orovio, redactor en cap de la secció d’A Fons i coautor de l’article, remarca el seu “suport i sobretot admiració pel que els metges estan patint” durant la pandèmia i afirma que “el sentit de l’article no és en absolut posar-los sota sospita”. El que la investigació revela, explica, és un “problema del sistema sanitari espanyol, que no té un mecanisme perquè els hospitals liderin la formació contínua” dels metges, entre els pitjors pagats d’Europa. A l’article s’explicitava aquesta tesi: “Per què els metges espanyols lideren el rànquing? Els sous baixos són la primera raó”. Entre els testimonis, el d’un doctor jubilat: “Pagar la inscripció a un congrés internacional de primer ordre, a més de viatge i hotel, pot suposar dos mesos de sou. I és important que els metges siguem en aquests fòrums”.

Els titulars són reduccionistes per definició (11 paraules no poden englobar la profunditat, matisos i context de les 2.417 paraules que en aquest cas venien a continuació), però també han de ser fidels a l’esperit del conjunt de la informació. Un titular que, a més de la dada en fred, hagués inclòs la tesi de fons probablement hauria facilitat que tothom ho interpretés en el sentit que exposa Orovio, i també un gremi mèdic exhaust pel sobreesforç de la pandèmia hauria encaixat millor el gran treball d’investigació. situación que consideran injusta.

Sin juzgar el cambio de orientación sexual de estas personas, no puedo dejar de preguntarme por su intención recta cuando, en el ámbito deportivo, compiten en condiciones absolutamente desiguales con sus rivales de género.

Si se acepta el cambio de sexo no debería haber límite alguno que impida la implementación de la nueva etapa de esa persona en todas las dimensiones de su vida, también en el aspecto deportivo. Pero, claro, si se cuestiona la legitimad de las marcas y los éxitos logrados gracias a la transformación, entonces quizás estemos ante un delicado asunto no exento de polémica.

Para muchos es un dopaje en toda ley, para otros una alteración artificial de la morfología original. Aparte, el daño físico y psicológico que puedan afectar a las personas que optan por esta transición, puesto que se produce una modificación importante de su biología.

El tiempo y el sentido común nos dirán cómo acabará todo este embrollo.

David 'rboix i 'rús

Barcelona