La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les baixes obliguen a anul·lar vacances i doblar torns
Luis Paracuellos– on s’ubiquen també, en diferents racons, el metge Henry Ferrafino i la infermera, Cristina Borrajo. El seu material sanitari, en aquest cas? Més telèfons i pantalles d’ordinador. Aquells sanitaris valoren les anotacions enviades per en Lluís i prenen nota de cada cas. Seran ells els que cridaran –“intentem que pugui ser el mateix dia en què es rep la consulta”, afirma Cristina– a aquells pacients per indicar-los els passos a seguir. Per a aquella feina, sense parar, s’acaben de contractar en el CAP Casernes estudiants d’últim curs de Medicina i Infermeria, anuncia Jordi Acezat.
Aquests sanitaris estan desenvolupant, obligats pel que els toca viure, habilitats noves per “dirigir aquelles entrevistes telefòniques a allò que interessa, sense perdre temps en converses que no porten a enlloc”, afirma Cristina Borrajo. És lògic que aquell pacient preocupat per un test positiu o perquè creu que està infectat, encara que la prova a casa sigui negativa, es vulgui estendre en les seves explicacions. Però en aquests moments els segons es compten per hores als ambulatoris i si volem respondre en un termini prudencial a tots els que esperen la nostra trucada, cal anar a tret fix”, recalca aquesta infermera.
Si es compara aquesta pandèmia amb una guerra –una cosa que a molts no els agradava a l’inici d’aquesta crisi sanitària– i es parla dels ambulatoris com la primera trinxera, es podria deduir que els CAP han estat sempre els primers en detectar les particularitats i evolució de les diferents onades.
Ho constata Jordi Acezat. I l’experiència acumulada, després de gairebé dos anys de batalla, ha convertit aquests centres en els millors i més fiables termòmetres de la covid. “És cert que la primera onada ens va deixar fora de combat, no san Torns doblats, vacances suspeses, precipitades contractacions d’estudiants de Medicina i Infermeria.... Els professionals sanitaris no han escapat dels estralls de la variant òmicron i les baixes, per l’explosió de contagis, s’han disparat també en hospitals i centres d’assistència primària.
Així que des d’aquells equipaments toca reorganitzar-se i multiplicar-se per atendre uns serveis que s’han tornat a col·lapsar en els CAP per la gran quantitat de consultes i visites, i passat factura a les zones hospitalàries, ressentides també per aquella pressió propiciada per un significatiu
Nombre d’atencions diàries 80.000 70.000 60.000 50.000 40.000 30.000 20.000 10.000 0
FONT: augment d’ingressats, tant en planta com a les ucis.
A nivell d’Espanya, segons les últimes dades del Ministeri de Sanitat, 9.143 treballadors sanitaris s’han infectat en els últims 14 dies, 4.053 només en l’última setmana. A l’informe de la setmana anterior, eren 7.341 i 3.952, respectivament.
A Catalunya s’estima que un 3,4 % dels treballadors sanitaris estan de baixa per contagi de covid. El secretari general del sindicat Metges de Catalunya, Xavier Lleonart, va alertar ahir en declaracions a ACN que estan vivint aquesta situació “amb desesperança” (les baixes en bíem què estava passant i tot es va desbordar. En aquell moment sí que ens vam veure obligats a suspendre tota la nostra activitat i centrar-nos només en la covid”, recorda el director del CAP Casernes de Sant Andreu. Però en la segona onada, els ambulatoris “vam tenir clar que calia fer alguna cosa perquè aquells centres poguessin continuar atenent als pacients no covid”. I, a poc a poc, ho han anat aconseguint, no sense molt esforç.
Però si alguna cosa ha ensenyat aquesta pandèmia, és que el virus pot obrir nous fronts quan un menys s’ho espera. L’últim exemple ha arribat amb la sisena onada i l’explosió d’inl’àrea de salut s’haurien triplicat l’últim mes) i va lamentar que el sistema no es reforci. Impossible prestar, així, l’atenció requerida a aquests centres sanitaris.
La directora d’àrea del Col·legi d’Infermeres de Barcelona, Glòria Jodar, parla de “desgast” en un sistema amb un gran “dèficit estructural”.
Tot això es deixa notar, com mai, en tot el sistema sanitari espanyol. Aquesta setmana, la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) avisava que els serveis de salut de les comunitats afronten l’onada amb un dèficit de 29.354 professionals. feccions. Els CAP s’han tornat a desbordar per les visites d’infectats, que buscaven en aquells centres una reconfirmació al positiu o al seu metge de capçalera perquè els firmés la baixa laboral.
L’únic positiu de tot això per reconduir la situació és que la informació obtinguda en aquella primera trinxera ha tornat a encertar en aquesta darrera onada, recorda Acezat. En aquests centres van constatar, de seguida, que els quadres d’infecció eren més lleus per les vacunes. O dit d’una altra manera, “vam intuir molt aviat –això sempre pot canviar– que la pressió hospitalària per aquesta sisena onada seria molt menor, malgrat multiplicar-se els contagis”.
Això explicaria el gir donat els últims dies per Salut, que dona per bons els test fets a casa, sense aportar més proves, i permet notificar-los a les farmàcies acreditades per no col·lapsar més els CAP. I el més innovador en aquesta estratègia és que per donar-se de baixa ja no s’ha d’anar a l’ambulatori a buscar la firma del metge de capçalera. Tot aquell tràmit es pot complimentar per via telemàtica, fiant-se en aquests moments Salut de la paraula del ciutadà que asseguri, per telèfon o l’aplicació La Meva Salut, estar infectat.
Aquesta estratègia hauria estat impossible, apunta aquest metge, en les anteriors onades, quan els quadres eren més greus. I també van ser llavors els CAP els primers en alertar del col·lapse en hospitals i ucis. “Aleshores teníem clar que el vist en els centres d’assistència primària passaria factura dies més tard en l’hospitalització. I no ens van equivocar”, revela Acezat. El termòmetre de l’ambulatori, de moment, no falla.
La pandèmia ha canviat moltes coses en el dia a dia dels CAP, però quan aquesta crisi sanitària passi caldria aprofitar, apunta el director de Casernes, l’après en la consulta telemàtica. “Hem fet un màster en aquesta matèria i ara cal rendibilitzar-lo”, afirma Jordi Acezat. Tot i que abans d’aplicar aquella assistència per videoconferència o telèfon “hem de respondre tres preguntes clau: per què?, per a què? i per a qui?”, recalca aquest professional. El que sí que ha quedat clar és que moltes de les visites i consultes es poden fer a distància i això millorarà, sens dubte, l’atenció presencial en aquells centres. ●
Per telèfon no hi ha ni un segon per perdre, per això els sanitaris han de dirigir les entrevistes
Visites al CAP a Catalunya
Els CAP són com un termòmetre que llança la primera alerta del que passarà després als hospitals