Lloc idoni per “desenvolupar la creativitat”

L’anterior president de la Diputació de Barcelona, Marc Castells, es va afanyar a anunciar, el febrer del 2019, que la imponent finca del Vilar, al Montseny, allotjaria una mena de centre d’artistes. Castells comunicava pomposament la notícia acompanyat de la llavors consellera de Cultura de la Generalitat, Laura Borràs. Gairebé tres anys després, la masia, destinada anteriorment a residència vacacional del president d’aquesta institució, continua tal qual, la major part del temps buida, però amb tot a punt per allotjar ocasionalment reunions de la corporació provincial.

Va ser sota el mandat de Joaquim Buxó Dulce de Abaigar, marquès de Castell-Florite, del 1949 al 1967, quan es va decidir convertir El Vilar en destinació de descans del màxim representant de la Diputació. L’enclavament també es va considerar idoni per celebrar sessions de treball. Però no seria fins a l’època de Juan Antonio Samaranch, a partir del 1973, i després d’una llarga reforma dels edificis, quan consta que els polítics van començar a sovintejar aquest enclavament del Montseny, al terme municipal de Fogars de Montclús. A més de Samaranch, es van allotjar amb més o menys freqüència al Vilar, Josep Tarradellas, el recentment desaparegut Antoni Dalmau o Manuel Royes, entre d’altres.

La Diputació indica que fa temps que els presidents ja no pernocten en aquesta gran casa, que només s’obre de tant en tant per a alguna reunió. Però El Vilar continua depenent de l’àrea de la Presidència i formalment no se n’ha modificat l’ús, tot i que els seus murs fa temps que no allotgen els presidents i les seves famílies, afegeixen les mateixes fonts.

Marc Castells va convocar la premsa el febrer del 2019 a la mateixa masia per proclamar que, en un futur sense concretar, acolliria escriptors i artistes de diferents disciplines. El primer pas havia de ser la creació d’una comissió encarregada d’articular la proposta i definir quines altres activitats es podrien fer en aquest espai. Una sortida embastada en pocs dies que es va diluir també ràpidament.

L’actual equip de la Diputació, liderat per l’alcaldessa del l’Hospitalet de Llobregat, Núria Ma

Laura Borràs va desta■ car en la seva visita al Vilar que, en plena natura, era un equipament perfecte “per desenvolupar la creativitat” i que així s’atenia una reivindicació del món de la cultura. Però, si no canvien les coses, l’art no prendrà possessió d’aquest enclavament. A més del Vilar, la Diputació és la propietària d’una quinzena de finques al Montseny, entre les quals hi ha Masia Mariona, una casa senyorial que acull les oficines del parc natural. Altres edificis funcionen com a albergs, escoles de natura i un centre dedicat a l’ornitologia. rín, rebutja el centre d’artistes. “Fins que no se’n trobi un altre ús es continuarà obrint per a jornades de treball”, confirma un portaveu admetent que en ple segle XXI mantenir el complex com a residència vacacional seria anacrònic.

Un treballador de la Diputació va cada dia, de dilluns a divendres, al Vilar i periòdicament s’hi fan feines de manteniment i de jardineria per conservar el recinte en perfecte estat. L’última reforma es va executar en època de Celestino Corbacho (20042008). Anteriorment, fins al 2002, una parella de masovers es cuidava del complex, que consta de dos edificis i àmplies zones verdes envoltades de bosc.

Amant de la muntanya, Jordi Pujol també va recalar al Vilar. Aquí es van citar diverses vegades Antoni Dalmau i Pasqual Maragall en l’època en què es va gestar la candidatura olímpica de Barcelona. Quatre dècades després, aquesta finca, els orígens de la qual es remunten al segle XVII, està infrautilitzada. ●

L’anterior president va anunciar que el complex allotjaria escriptors i creadors de diverses disciplines