Sangs i sangs

El cineasta Carlos Saura ha fet 90 anys. Per celebrar-ho, RTVE ha emès una de les seves últimes cintes, El séptimo día (2004), història inspirada en el crim de Puerto Hurraco, el 1990. Amb aquest fet, Saura va fer el mateix que Lorca en els seus idil·lis i tragèdies a compte de tremebunds crims reials en cortijos de pites agres: assenyalar el tràgic sempitern de l’ànima humana aïllada sota un sol mediterrani que quartera terres i crema sangs des de fa deu mil anys en irredemptes rancúnies familiars i faccions. Ha estat notícia que els nou últims minuts del metratge d’El séptimo día s’han vist retallats per una “fallada humana”, argumenta TVE (ho repara al seu portal RTVE Play: allà hi teniu El séptimo día fins a l’última lletra de l’últim títol de crèdit). La fallada humana impera. L’estrany és que no hi hagi una fallada humana cada segon. El final del món serà per una fallada humana (feliçment), i la civilització mateixa és fruit de successives fallades humanes, i l’existència mateixa de milions d’éssers humans es deu a fallada humana. Dir fallada humana és redundant. I cada fallada és per alguna cosa. I no hi ha fallada que per bé no vingui. Per exemple, aquesta fallada m’ha portat els 90 anys de Carlos Saura, i així el felicito i veig la pel·lícula El séptimo dia (no l’havia vista), un drama que en el seu fons havia ja rodat Saura 45 anys enrere en La caza, magistral peça primerenca i una de les meves pel·lícules favorites de la història del cinema espanyol.

BELLESA. Rigoberta Bandini canta a la mare a Ay mama, cançó emocionant –“tú que has sangrado tantos meses de tu vida, a ti que tienes siempre caldo en la nevera”–, i a tantes mames del món, i a totes les dones, i canta: “No sé por qué dan tanto miedo nuestras tetas, sin ellas no habría humanidad ni habría belleza, y lo sabes bien”. Ho sé, i és veritat. La gran Rigoberta Bandini, a l’entrevista de l’emissió Benidorm Fest (RTVEPlay) ha dit: “Faig també aquesta cançó perquè es puguin ensenyar les mamelles, que crec que ara no es pot”. Que es pugui, sense importar-nos que lladrin els reaccionaris de les esquerres woke i de les dretes rosegaaltars, empatades en beateria i beneiteria. Rigoberta Bandini guanyarà el Festival de Benidorm, i després el d’Eurovisió, i allà ensenyarà mamella, perquè ella és poder i art, gran Rigoberta Bandini. – @amelanovela