La Vanguardia (Català-1ª edició)
Schuman renyaria Von der Leyen
Robert Schuman, Jean Monnet, Alcide de Gasperi i Konrad Adenauer són considerats els “pares” de la integració dels països d’Europa, que avui és la Unió Europea (UE). Schuman, De Gasperi i Adenauer eren profundament catòlics. Monnet, sense ser-ho, no era hostil a allò cristià. Schuman, el més destacat i representatiu de tots aquests “pares” d’Europa, ha estat declarat “venerable” per l’Església Catòlica i està en marxa el seu procés de beatificació. Una situació religiosa semblant és la de l’italià De Gasperi.
La construcció europea té origen en la profunda convicció cristiana d’unes persones que intentaven crear un sistema de pau estable entre països després d’unes espantoses guerres fratricides que van causar desenes de milions de morts i destruccions sense fi. Passos successius serien la creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer, la Comunitat Econòmica Europea i la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica. Desembocarien a la UE, que va néixer de persones i països d’arrels cristianes.
Avui, passades unes dècades, difícilment els pares d’Europa es reconeixerien en algunes actuacions d’aquesta UE. N’hi ha prou amb un detall, o alguna cosa potser no tan menor, que va passar recentment.
La Comissió d’Igualtat de la UE va proposar que no es faci ni tan sols referència al Nadal ni es feliciti per l’esdeveniment que recorda el naixement de
Crist, sinó que, simplement, es parli de dies de festa, o de vacances, o d’any nou. Ho va argumentar perquè hi ha gent d’altres religions vivint a Europa i podria molestar-se. Un esperpent així va haver de ser retirat al cap de poques hores, davant la infinitat de protestes. Però ja s’havia llançat. Al Regne Unit, avui fora de la UE, també hi va haver un intent semblant ja fa algun temps, però un diputat musulmà va protestar-hi en contra reclamant que es reconegués el Nadal com a arrel cultural del país.
No és l’únic assaig dels polítics i buròcrates de la UE de marcar línies que van molt més enllà de les seves atribucions i del que suposadament representen. Creixen els intents de control ideològic sobre els ciutadans i els països, en una línia laïcista. Hi actuen molts lobbies, i dos dels més importants i decisius entre aquests polítics i funcionaris són el gai i el maçònic, clarament hostils al cristianisme i, de manera preferent, al catolicisme. No són els únics, però marquen moltes polítiques de la UE. Alhora, proven de frenar la promoció professional dels qui no combreguen amb els seus postulats.
Passa així precisament sota la presidència de l’alemanya Ursula Von der Leyen a la Comissió Europea. Ella és cristiana de religió i membre destacat de la CDU, el partit democristià alemany. Mare de set fills, va ser ministra de Família i de Defensa en dos períodes de govern d’Angela Merkel amb resultats positius en la seva gestió. Va ser ben rebuda pel més alt càrrec de la UE. Tot i això, el seu actuar a la Comissió Europea està decebent en alguns camps. La crisi de la covid ho oculta gairebé tot als ulls de la majoria de ciutadans, però la UE practica o promociona línies polítiques clarament negatives en matèries de família i vida, predominen les iniciatives del lobby LGTBI, és nul·la l’actuació davant l’hivern demogràfic d’Europa i ara des d’altes instàncies fa la crida a esborrar el Nadal. Tot això avala les crítiques. A Brussel·les hi ha els que opinen que l’entorn politicoburocràtic aïlla Von der Leyen justament perquè no actuï en tots aquests camps. En tot cas, tinc la convicció que si Schuman tornés a Brussel·les li donaria una reprimenda ben bona.