Confiança o desconfiança

La sisena onada i la interacció social per Nadal han disparat els símptomes de covid i, per tant, la compra de tests d’antígens. Són els més barats, si els comparem amb els PCR. Però a les farmàcies espanyoles s’han venut a entre cinc i dotze euros, quan a les alemanyes en costaven un; a Portugal, dos, i a França, fins a tres. Portaveus del gremi de farmacèutics atribueixen els preus locals a una demanda multiplicada per trenta, que hauria disparat el cost de les importacions. Suposem que ha estat així. Però és obvi que en altres països es planifica i es negocia més bé que aquí. O es fabrica més.

A més de la pujada dels preus, potser ens ha de preocupar la caiguda de la fiabilitat. És perillós per a la confiança en la indústria farmacèutica –em refereixo ara als productors de medicaments, no als venedors minoristes– que hom no es pugui fiar d’un test d’antígens. Si surt positiu, sí. Si surt negatiu, no. O no, almenys, fins que passa una setmana des del contacte amb un infectat i s’acumulen diversos negatius. S’ha de pagar per un test tan poc fiable?

Parlem ara de les vacunes contra la covid. Fa més d’un any que es van administrar les primeres dosis a Espanya i ara ja posem les terceres. (A Israel posen les quartes.) Això ens convida a preguntar-nos per l’efectivitat de la vacuna. Res més lluny de la meva intenció que alimentar les teories negacionistes. Però sabem que diverses vacunes, la de la grip, per exemple, requereixen una única dosi anual. I que les que n’exigeixen més –en el cas de la pòlio, són tres– sovint garanteixen protecció per tota la vida. Això passa amb la de la covid? No. I, a més a més, ens adverteixen que, passades deu setmanes, la tercera dosi comença a perdre efectivitat.

És veritat que la cursa de la vacuna contra la covid va ser contra rellotge i es va haver d’abreujar el perí

Els tests imprecisos i les vacunes d’efecte curt poden perjudicar la lluita global contra la pandèmia

ode de proves. La urgència global ho demanava. Però cal preguntar-se si durant un 2021 de producció i inoculació massives s’ha treballat, sense pausa i amb bons resultats, per millorar l’efectivitat de les vacunes. Si s’ha fet, no ens n’hem assabentat. Si no s’ha fet, o no amb èxit, la indústria farmacèutica acabarà tenint problemes de credibilitat que indirectament abonaran les tesis dels que, ignorants i insolidaris, demonitzen les campanyes de vacunació.

En general, el dispositiu global contra el virus ha reforçat la nostra confiança en el sistema sanitari. Però la fatiga acumulada, els tests imprecisos i unes vacunes perfectibles obren la porta a la desconfiança. Cal demanar resultats més sòlids a les farmacèutiques, greixades amb la venda dels 12.000 milions de dosis fabricades el 2021, i aviat amb la venda dels 24.000 milions previstos fins al juny. Es preguntava Juvenal, ja fa dos mil anys: qui vigila els vigilants? ●