Kubrick, el geni que va començar mirant

El Círculo de Bellas Artes de Madrid acull una mostra sobre el cineasta que va rodar obres mestres en tots els gèneres

Amb prou feines va guanyar un Oscar tècnic als millors efectes visuals, però les seves tretze pel·lícules van marcar la història del cinema del segle XX: va aconseguir crear una obra mestra en tots els gèneres que va abordar, fossin la ciència-ficció, el cinema de terror, l’històric o el bèl·lic. Stanley Kubrick (1928-1999) va ser un tòtem del setè art, un perfeccionista implacable les imatges del qual continuen gravades a la retina dels espectadors, des dels infinits passadissos blancs de la nau de 2001: Una odissea de l’espai als inquietants passadissos de l’hotel d’El resplandor, des de la mirada psicopàtica de Malcolm McDowell amb bombí a La naranja mecánica a la mirada maníaca del major Kong muntant com si fos un cavall –i agitant un barret de cowboy– un míssil en ple vol a Doctor Strangelove.

I aquestes imatges i moltes altres, també les dels projectes que no va arribar a fer, com una gran pel·lícula sobre Napoleó o com Els papers aris, sobre l’Holocaust

–que no va dur a terme per l’estrena de La llista de Schindler– protagonitzen Stanley Kubrick: The exhibition, una mostra amb més de 600 peces, inclosos vestits i plans de rodatge, que s’exposa, fins al 8 de maig al Círculo de Bellas Artes de Madrid.

L’exposició, que ha viatjat per tot el món des del 2004 produïda pel Deutsches Filminstitut & Filmmuseum, es va poder veure a Barcelona fa tres anys al CCCB, que ha cedit alguns materials especialment produïts per ells per a l’exposició, però, assenyala el director del Círculo de Bellas Artes, Valerio Rocco Lozano, “l’organització i el discurs a Madrid és diferent, a Barcelona l’ordre era estrictament cronològic, aquí hi ha un plantejament temàtic a través de grans eixos”.

Isabel Sánchez ha estat l’encarregada d’adaptar la mostra a Madrid, on ha cobrat especial rellevància el rodatge que Kubrick va fer a Colmenar Viejo d’escenes addicionals per a Espàrtac el 1959 després de constatar en el moment d’acabar el rodatge a Hollywood que necessitaven més material. La gran batalla final es va rodar a la Dehesa de Navalvillar i les crucifixions, als voltants del pont del ferrocarril de Madrid a

Burgos. Per Sánchez, el muntatge de la mostra “intenta entrar en la ment d’un geni a través d’aspectes temàtics i formals, centrant-nos sobretot en els inicis de la seva carrera com a fotògraf a la revista Look. Perquè ell és diferent dels altres cineastes, comença com a fotògraf, comença aprenent a mirar, a muntar històries mirant, per això és tan absolutament visual”.

La comissària assenyala que en el recorregut hi ha “totes les seves pel·lícules i els projectes somiats que no va poder fer, com Napoleó: volia documentar tot el segle XVIII que el tornava boig, el segle de la raó, la ciència, les llums, però també del carnaval i les disfresses”. A la mostra, diu, “podem caminar pel passadís de la nau Discovery, de l’hotel Overlook a El resplandor o estar en l’orgia amb les màscares d’Eyes wide shut. Però també es desgranen els seus temes: la mirada, l’espai i el temps, el desig, l’humor, perquè és estrany el film en què no n’hi ha, la guerra, perquè el cinema bèl·lic és dels que més va tocar, la història i el poder”. A La taronja mecànica, explica, “tractava sobretot el lliure albir i el dret de tots a decidir”. “A 2001 fa que ens preguntem qui som, d’on venim. Posa grups de gent en situacions extremes, por, desig. Els seus herois són imperfectes, temen el fracàs, tenen il·lusions a flor de pell que es destrossen”, assenyala. I conclou que “era força pessimista, un humanista, un coneixedor de l’ésser humà en la seva part positiva i negativa”. ●

L’exposició aborda especialment el rodatge d’escenes mítiques d’‘Espàrtac’ a Colmenar Viejo