La Vanguardia (Català-1ª edició)
No miris amunt, mira a l’Àfrica
Fins a 35 jugadors de la Premier i 11 de la Lliga jugaran la Copa Àfrica, que comença avui
Els que s’estiren els cabells amb la idea de la FIFA de jugar un Mundial cada dos anys no estan familiaritzats amb la periodicitat de la Copa Africana de Nacions, que d’ençà que es va crear ha tingut caràcter bianual. Mentre que s’han organitzat 16 Eurocopes, a l’Àfrica ja van per 33 tornejos.
Aquesta edició és com el cometa Dibiasky de la pel·lícula No mires arriba. Se sabia que el torneig, que avui comença al Camerun amb un Camerun-Burkina Faso i acaba el 6 de febrer al nou estadi Paul Biya, arribaria. Els càlculs no s’equivocaven. D’ençà que es va descobrir que el torneig tornava el gener era qüestió de temps que impactés contra les lligues més importants del món.
No va ser el 2021, quan estava previst inicialment, per culpa de la covid. Però era inevitable que partís per la meitat la planificació d’alguns equips. El 2019 per primera vegada el torneig es va desplaçar a juny per adaptar-se al calendari europeu, amb la voluntat de no incomodar. Es va jugar a Egipte amb temperatures altíssimes. Tot i això, l’organitzador, el Camerun, va demanar de tornar a les dates històriques i originals, ja que el juny coincideix amb l’època de pluges al país. És una cosa puntual perquè el 2023 es tornarà a fer al juny.
Mentre Egipte, el Marroc, el Senegal, Nigèria o la Costa d’Ivori intenten desbancar i desposseir Algèria –que fa 25 partits que no perd– del títol africà, el buit que el torneig deixa a la Premier és un cràter abismal. Se’n van amb les seves seleccions 35 futbolistes. Només quatre equips s’han salvat a la lliga més rica: Tottenham, Leeds, Newcastle i Norwich. Gairebé serà una nova competició aquest mes.
Els tres grans favorits al títol perden peces clau. El Liverpool el que més, ja que es queda sense la meitat dels seus gols. Entre l’egipci Salah, pichichi de la Premier amb 16 dianes, el senegalès Mané i el guineà Keita han marcat 26 dels seus 52 gols. Klopp haurà d’improvisar una davantera.
Però també el líder, el Manchester City, notarà l’absència de l’algerià Mahrez per desequilibrar els partits. Quatre dels sis gols de l’extrem van arribar a partir de desembre. El forat del Chelsea serà a la porteria sense Édouard Mendy, que no ha encaixat gols en 12 dels 26 partits d’aquesta temporada. La seva baixa la cobrirà Kepa.
Tindrà menys impacte a la Lliga, en què gairebé tot es concentra en el segon classificat, el Sevilla (Bono, En-Nesyri i Munir, tots amb el Marroc), i el Vila-real (Mandi, Aurier, Dia i Chukwueze). A més se’n van Loum i Owono (Alabès), Baba (Mallorca) i Akapo (Cadis).
En el futbol cada cop més global altres grans equips com ara el PSG (Achraf, Diallo i Gueye), el Bayern (Choupo-Moting i Sarr) o el Milan (Kessié, Ballo-Touré i Benacer) també s’hi veuen afectats.
L’efecte és més gran que mai perquè són 24 països participants (fins al 2019 n’eren 16), debuten les Comores i Gàmbia i les convocatòries poden ser de 28 noms, pel coronavirus. La covid també marcarà la presència del públic als estadis. L’aforament s’ha reduït a un 60%, excepte per als partits dels lleons indomables, que serà d’un 80%. Als seguidors se’ls demanarà la pauta completa o una PCR negativa, ja que només un 3% de la població (1 milió de camerunesos) està vacunat.
És una altra de les desigualtats que destapa la Copa Àfrica, tot i que les ganes per veure els lleons de Teranga, les àguiles de Cartago, els lleons de l’Atles, els elefants, els faraons i les guineus del desert continuen intactes. ●
El Camerun organitza el torneig al gener perquè el juny és època de pluges, però el 2023 tornarà a l’estiu