Les tribulacions de l’INE per encertar-la amb el creixement

A l’organisme se li retreu una metodologia poc precisa en temps de covid

cret per la Rússia de Putin, que, obrint o tancant l’aixeta del gas, fa pujar o baixar el preu d’un combustible de què tant depèn Europa. “La Unió Europa té un sistema de formació de preus que dona tot el poder a Putin”, afirma l’economista José Carlos Díez. Un sistema que la ministra Teresa Ribera i el president Pedro Sánchez estan intentant canviar sense èxit.

“El que no pots tenir un mateix dia és que, si bufa el vent, la llum et baixi a 10 euros el megawatt hora, i si deixa de bufar el vent i hi ha anticicló, se te’n vagi a 200. Cap mercat no té aquesta volatilitat i així no és competitiu”, diu José Carlos Díez. “En això la Unió Europea està sent lenta – afirma Antón Costas–. Mentre que ha après a afrontar una recessió, això encara no. El sistema maximalista de fixació de preus de l’energia és eficient en un escenari estable, però quan hi ha canvis abruptes s’ha d’adaptar al sistema de preus”.

Un factor determinant per aconseguir una recuperació econòmica serà l’ús adequat dels fons de recuperació de la UE. Són 19.000 milions els que va rebre Espanya el 2021 i 18.000 més els previstos per a aquest any. Espanya presumeix de ser el primer país al qual se li va aprovar el pla de recuperació, i el primer que va rebre els fons, però més polèmica suscita la seva capacitat per executar-los. L’últim en expressar les seves advertències va ser la CEOE quan aquesta setmana va advertir sobre els retards i el risc que part de la inversió se’n vagi a Itàlia, França i Portugal, que tenen un desplegament més ràpid.

“En principi, els fons són un element positiu, també per l’efecte confiança que comporten, però aquesta confiança es pot desinflar si no es despleguen amb celeritat i amb els programes adequats”, adverteix Javier Ferri, de Fedea. Per la seva banda, Antón Costas confia que l’estalvi acumulat durant la pandèmia torni a l’economia. “Si això és així, la perspectiva del 2022 caldrà veure-la no només des del costat del risc, sinó també des del costat de les oportunitats”, subratlla Costas. ●

L’any 2021 va acabar amb una anomalia flagrant que cap economista no sap explicar amb certesa: com es pot compaginar un augment de l’ocupació sòlida i continuada amb una revisió a la baixa del creixement. S’apunten teories que van des d’una baixa productivitat fins a una ineficàcia de les fórmules de l’INE per mesurar el PIB en temps de pandèmia. “És la baixa productivitat de l’INE”, apunta amb ironia l’economista José Carlos Díez, que es fia més del que indica l’augment del nombre d’afiliats a la Seguretat Social.

“El contrast pot ser parcialment justificat perquè algunes activitats poden haver perdut productivitat, però només fins a cert punt. Hi pot haver activitats com ara hotels i cinemes que per posar-se en funcionament necessiten tot el personal i en canvi no tenen de moment tots els clients. Però al nivell que passa, és difícil d’entendre”, indica María Jesús Fernández, de Funcas.

L’INE ja ha fet dues correccions importants aquest any. La més contundent va ser la del segon trimestre, quan va revisar a la baixa el seu avanç gairebé dos punts, i tot seguit hi va haver, en el tercer trimestre, una altra correcció, aquesta vegada a l’alça, de sis dècimes. La del segon trimestre va causar una doble sorpresa, primer amb la dada avançada d’un 2,8%, que va desencadenar l’eufòria, i després, amb una retallada fins a un 1,1, que va provocar la frustració. La revisió va implicar una onada de correccions en les previsions de diferents organismes.

L’Airef també ha criticat l’INE pel calendari de les seves publicacions. Tenia la seva raó. L’Autoritat Fiscal Independent va donar el seu vistiplau a les previsions del Govern el 21 de setembre, només 48 hores abans que l’institut d’estadística corregís les seves xifres.

Però, més que pel calendari, les crítiques arriben a l’INE per les seves correccions. “Espero una explicació de l’INE. En una situació tan anormal com la que ha provocat la covid, crec que els models que fan servir s’han de modificar”, diu Antón Costas. “És un contrast sorprenent”, rebla Javier Ferri, de Fedea. El Govern qualifica aquesta discrepància com a anomalia. “És vistós, un cas inusual quan mirem el que passa en països del nostre entorn –va indicar el secretari d’Estat de Seguretat Social, Israel Arroyo–. En general, les revisions tendiran a reduir aquestes variacions que són lleugerament anòmales”. ●

Contrasta la sòlida creació d’ocupació amb la revisió a la baixa de l’augment del PIB

B a r c e Espanya va tancar el desembre amb xifra rècord d’ocupació