Progressant

La setmana que ve ja s’hauran acabat les festes i ens haurem de posar a treballar al màxim. Fem-ho amb entusiasme. Siguem creatius. Anem ràpid. Pensem en les persones i mirem com motivar-les, estimular-les, formar-les i, sobretot, retenir-les. No anem amb la idea de racionalitzar, deixant el que ens va bé i suprimir coses que amb esforç i creativitat també podrien anar bé.

Pensem en totes les bones decisions que en el passat vam prendre en l’empresa. Veurem que en alguns casos ens vam adonar que podíem llançar algun producte més amb els treballadors, les màquines i els venedors que teníem. Potser després descobrim que això ho anomenàvem intraemprendre, descobrir oportunitats dins de l’empresa i transformarles en més empresa. O que descobrim aquestes oportunitats al mercat perquè parlant amb els nostres clients sortia, més d’una vegada, una cosa que necessitaven, però per a la qual no trobaven noves ofertes. I amb una mica d’inversió i algun fitxatge el vam llançar i, a poc a poc, vam anar posant venedors només per a aquests productes i vam acabar amb una segona empresa, separant-la fins i tot financerament. Fins i tot a l’IESE recordem com vam descobrir mercats en altres països on no hi havia cap escola de direcció d’empreses, però on hi havia demanda per part d’empreses i empresaris que volien aprendre, i vam ajudar a crear escoles que avui continuen funcionant.

L’impuls en la innovació no és una prioritat en la gestió de moltes empreses. El Consell sovint no coneix a fons els detalls dels productes i els processos i sí que capta molt bé l’evolució

El Consell no coneix els detalls dels productes i els processos, però capta molt bé els comptes

dels comptes. Això fa que hi hagi una pressió a l’alta direcció per millorar els beneficis, reduir el deute, i, en moltes empreses, millorar l’ebitda (els beneficis abans d’interessos, imposats, amortitzacions i depreciacions). Perquè avui es considera que el valor de l’empresa és l’ebitda multiplicat per 6, per 8, o per 10, més o menys. Si jo hagués dit això a classe quan feia el meu doctorat a Harvard, m’haurien fet fora. Llavors el valor es relacionava amb el benefici net i el seu creixement esperat.

El futur de l’empresa té a veure amb una bona gestió, per descomptat, però amb una contínua innovació que millori els productes i en generi altres de nous. A finals dels vuitanta no hi havien els correus electrònics, però hi havia el fax i hi ha molta publicitat sobre les diferents marques de màquines que podien enviar un fax per via telefònica a altres llocs del món. Una trucada era caríssima. No hi havia ordinadors portàtils, però havien aparegut els ordinadors de sobretaula i es feien servir moltíssim, tant que els arribàvem a portar a la classe en combinar-los amb una discussió sobre una situació empresarial.

Però hi ha marques que van desaparèixer i d’altres que fa trenta anys començaven i avui són líders globals. Hem de donar suport a les persones, i estimular-ne la creativitat formant-les (i, confidencialment, pagant-los bé els seus encerts).