La Vanguardia (Català-1ª edició)
La fractura de la CEOE
Quan falten pocs mesos per a les eleccions a la presidència de la gran patronal espanyola, el suport a la reforma laboral ha desencadenat les hostilitats entre Garamendi i les territorials més importants, Foment i la CEIM
La fractura territorial també ha aflorat a la CEOE, la gran patronal espanyola. Tot i que aquesta vegada no es tracta només del sempre present problema català. La manera que Antonio Garamendi, el president de l’organització, ha plantejat el sí al pacte per a la reforma laboral amb el Govern i els sindicats ha generat un important mar de fons, una divisió en la patronal que no s’explica només pel contingut de la nova normativa publicada al Boletín Oficial del Estado i les incògnites sobre la posterior tramitació parlamentària.
El màxim responsable de la CEOE va aconseguir el suport de la comissió executiva de l’organització amb l’abstenció de les dues patronals territorials més importants d’Espanya: Foment, que presideix Josep Sánchez Llibre, i CEIM, encapçalada per Miguel Garrido, que representen els empresaris catalans i madrilenys, respectivament. També, la d’una de les més rellevants de l’àmbit sectorial, ANFAC, de l’automoció, representada en l’executiva per José López-Tafall, el director general. I Asaja, la principal associació agrària espanyola, que presideix Pedro Barato.
Es tracta d’abstencions que en realitat manifestaven un vot en contra, alguna cosa certament rellevant i amb pocs antecedents en una organització tan jeràrquica i disciplinada com la CEOE, que va arribar a tenir un president en exercici, Gerardo Díaz Ferran, a les portes de la presó i no només va trigar més d’un any a demanar-li que deixés el càrrec, fins i tot va rebutjar la seva dimissió quan aquest es va animar a presentar-la fent un dramàtic gest de cara a la galeria. Fins que la situació es va podrir i Juan Rosell va haver d’assumir la presidència de manera interina.
L’entorn de Garamendi ha qualificat de “política” la reacció de Sánchez Llibre i Garrido, com si tots dos fossin reticents a donar una victòria tan rellevant al Govern de Pedro Sánchez i la vicepresidenta Yolanda Díaz.
El PP de Pablo Casado no volia donar aquesta carta tan valuosa a Sánchez i Díaz –tampoc a Nadia Calviño, vicepresidenta primera i ministra d’Economia, molt activa al telèfon durant les setmanes prèvies a l’acord, en què demanava el suport als empresaris– i continua postulant un rebuig frontal de la nova reforma laboral. Oposició que pràcticament ningú no comparteix en aquests termes, ni tan sols els esmentats empresaris crítics. I menys sabent que el món de la gran empresa, la que s’assimila a l’Ibex, està a favor de l’acord i defensa un clima de pau social per encarar amb la màxima estabilitat política possible la fase de recuperació econòmica i la benvinguda al mannà dels nous fons europeus.
Tot i això, la insinuació que les abstencions de Foment i CEIM s’expliquen per la proximitat al PP, no encaixa gaire amb la sensibilitat dels reticents a l’acord, especialment en el cas de la catalana Foment. Sánchez Llibre manté excel·lents relacions amb gairebé tot l’Executiu actual i, de fet, continua sent el responsable de les relacions de la CEOE amb els grups parlamentaris, càrrec per al qual va ser escollit per Juan Rosell, l’antecessor de Garamendi al capdavant de la CEOE i en què va ser ratificat per Garamendi. Foment no té relacions especials amb els populars, que no tenen cap responsabilitat institucional a Catalunya. I el seu passat polític està vinculat al nacionalisme català moderat de l’extinta UDC.
Certament, en el cas del líder dels empresaris madrilenys és coneguda la seva simpatia cap al PP. Garrido podria haver-se afegit al carro del partit amb què simpatitza i que, en aquest cas, sí que governa tant a la comunitat de Madrid com a l’Ajuntament de la capital.
Però més aviat sembla que el que efectivament ha aflorat és un desacord polític, però amb les maneres de governar la CEOE de Garamendi. En les converses privades, els abstencionistes han criticat el secretisme i la falta d’informació amb què ha conduït les negociacions. Una cosa que es va plasmar en el fet de no disposar ni d’un esborrany sobre l’acord, cosa que va donar peu a unes hores crítiques, amb els serveis tècnics de les dues patronals territorials buscant com si fossin detectius documents per saber què s’estava discutint. De fet, la votació es va plantejar com un “o ho agafes o ho deixes” que el mateix Garamendi va explicitar en replicar-li a Sánchez Libre, quan aquest li va demanar si tenia cap paper: “Si no hi estàs d’acord, vota en contra”.
Els crítics parlen de personalisme en la gestió de Garamendi i de tractar amb una manifesta displicència les seves principals organitzacions territorials, que representen un 40% de l’economia espanyola. Al món econòmic, mesurar les relacions de poder i influència és difícil i la imputació a Garamendi que menysté Foment i la CEIM no és intranscendent. Les dues organitzacions volen participar en les grans decisions i la de la reforma laboral és una de les més transcendentals. Potser si el president de la CEOE hagués actuat d’una altra manera s’hauria estalviat aquestes abstencions, gairebé negatives, que ara poden pesar com una llosa durant la resta del seu mandat.
A més, queden pocs mesos per a les eleccions a la presidència de la CEOE, que s’han de celebrar a finals d’aquest any. L’actual president està en el seu primer període i pot aspirar a un segon, d’acord amb el que marquen els estatuts aprovats durant la presidència de Rosell. Tothom dona per fet que la idea de Garamendi és repetir altra vegada com a president. Però encarar la fase final del seu primer mandat amb l’oposició de les seves dues principals associades, unes de les quals, Foment, va ser la promotora de la seva pròpia creació, pot suposar la gestació d’una xoc intern de gran abast en el si de l’organització. ●
Els crítics atribueixen a Garamendi presidencialisme i falta d’informació
Foment i la CEIM consideren una falta de respecte demanar el vot sense portar cap paper
Catalunya, amb Barcelo■ na al capdavant, és “un pol mundial de la perfumeria” i té “una tradició tan gran com França”, reivindica el director general de l’associació Beauty Cluster, Iván Borrego. Fundat el 2014, Beauty Cluster promou la col·laboració entre les empreses i institucions que treballen al sector de la cosmètica, la perfumeria i la cura personal. Actualment suma més de 200 empreses i és el clúster líder del sector de la bellesa al país i el segon més gran d’Europa, destaca Borrego. Hi ha grans marques com Skeyndor, Lacer, Eurofragance, MartiDerm, Júlia, Bonica Aurora o Bioderma i institucions com el centre tecnològic Eurecat o la Fundació Bosch i Gimpera, de la UB.
Catalunya, pol d’atracció mundial de perfumeria