La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’enginyer de mirada àmplia
Com el metge de capçalera que es posa la bata i comença a atendre pacients, Xavier Flores s’arma l’armilla fluorescent de color taronja i passa consulta amb alcaldes, tècnics i caps d’obra. Si no té més remei que passar-la en un despatx, desplega un mapa, tot i que si pot escollir, prefereix que sigui a peu d’obra. És on es mou bé aquest enginyer de camins, de marcat esperit humanista, encarregat de planificar i controlar l’evolució de les principals infraestructures executades a Catalunya durant els últims anys. Amb l’obra en dansa al seu voltant, és capaç de fer comprensible fins i tot l’actuació més complexa als polítics que tallen la cinta, els veïns que fiscalitzen al detall i els periodistes que ho expliquen.
Després de 27 anys entre les bambolines de l’obra pública a Catalunya, el que ha estat director general d’infraestructures de mobilitat a la Generalitat des del 2013 inicia una nova etapa professional. Es convertirà en el nou secretari general d’Infraestructures al Ministeri de Transport, un dels càrrecs més rellevants del Govern espanyol. Barceloní, de 53 anys, treballarà amb la secretària d’Estat Isabel Pardo de Vera, la principal valedora del seu fitxatge després d’haver compartit llargues reunions als dos costats de la taula. Tots dos es caracteritzen perquè tenen un perfil de gran solidesa tècnica que els ha permès anar guanyant responsabilitats en el seu àmbit, sota governs de tots els colors, fins a arribar al cim del sector per la seva vàlua professional.
Fins i tot en els pitjors temps de la relació entre la Generalitat i el Govern espanyol, Flores i l’actual secretari general de la Vicepresidència, Ricard Font (amb qui té una gran complicitat), van ordir acords importants amb Pardo de Vera –llavors a Adif– per desbloquejar projectes eternament encallats com els accessos al port de Barcelona, el nus del corredor mediterrani a Castellbisbal i la reactivació de la Sagrera.