La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Govern posa fil a l’agulla en la “normalització” de l’ús del català
Cultura confia que el Pacte Nacional per la Llengua culmini al desembre
Davant la necessitat de fer front a una situació complexa del català perquè hi ha un “retrocés” del seu ús, el Govern s’ha posat les piles i impulsa ara un acord amb el màxim d’actors polítics, entitats i associacions per protegir la llengua catalana i, fins i tot, perquè remunti i progressi. “La llengua pròpia de Catalunya està lluny de ser normalitzada”, va expressar ahir el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, durant la presentació d’aquest Pacte Nacional per la Llengua.
No hi ha cap dubte que la ratificació al novembre de la sentència que obliga que s’imparteixi el 25% en castellà de les matèries a les escoles catalanes ha accelerat la posada en marxa d’aquest pla. Aquest és el factor que ha fet que el Govern no esperi que l’hi diguin dues vegades per provar d’assolir un ampli consens al voltant de la llengua. La missió és complicada, perquè l’Executiu diu que vol espantar qualsevol intent de politització del projecte. Sota aquesta promesa ha aconseguit que s’hi adhereixi el PSC.
President de la Generalitat a banda, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, lidera el projecte. Ahir, durant la presentació, va assegurar que el model lingüístic català “mostra símptomes d’esgotament” i que cal posar fil a l’agulla en una iniciativa, que amb una dotació de 345.000 euros, afavoreixi l’increment dels nivells de coneixement col·lectiu de la llengua, faciliti al màxim el seu ús en tots els àmbits i es potenciï entre tots aquells que no tenen el català com a llengua de partida, segons va explicar Garriga.
La signatura final està prevista al desembre. Si tot va segons el que preveu el Govern, abans, al gener, un comitè de set experts de la Generalitat haurà d’entregar un informe sobre la situació de la llengua catalana al Departament de Política Lingüística. Serà al febrer, amb aquesta documentació a la mà, quan es reuneixi per primera vegada el Pacte Nacional per la Llengua, amb Pere Aragonès al capdavant i tota la solemnitat que es consideri oportuna. Tot seguit començarà un procés participatiu i de debats que durarà fins al juliol. Durant la tardor del 2022 es recolliran totes les conclusions i s’elaborarà el text final.
“Estem compromesos amb tots els partits polítics, entitats, agents econòmics i la societat civil”, va subratllar la consellera, mentre expressava la voluntat que “cal renovar els consensos que van convertir el català en un punt de trobada”, en clara referència al pacte de normalització lingüística subscrit el 1983. “Volem un debat constructiu perquè les bases siguin compartides tan àmpliament com sigui possible i la llengua sigui una autèntica eina de progrés”. Tot això perquè, segons, Garriga, la societat catalana està “a una distància considerable d’haver assumit uns mínims de coneixement generalitzat i d’ús normal de la llengua catalana en tots l’àmbits” amb què, segons va dir, es va comprometre durant la transició” espanyola.
Aquest Pacte Nacional compta d’entrada amb el suport d’un 85% del Parlament, això és del PSC, ERC, JxCat, la CUP i els comuns. Garriga es va mostrar optimista i convençuda que els socialistes, tot i apostar per una flexibilització de la immersió lingüística, no baixaran del carro. I no es va cansar de repetir que l’acord és “obert a tothom”. “La promoció de la llengua és cosa de tots els catalans, independentment del que pensin”, va arribar a dir.
Ara bé, la consellera va avisar que tothom qui es vulgui afegir al pacte haurà d’assumir tres premisses: reconèixer la unitat de la llengua catalana, compartir que
La consellera Garriga es mostra optimista i convençuda que el PSC no baixarà del carro
la situació és complexa i delicada, i que cal actuar per corregir la situació.
Sigui com sigui, el Govern posa en marxa els engranatges per a la protecció del català. Ho fa, a més, tot reconeixent que potser la tasca de “modernització de les eines” per blindar el català fa tard –Vila va reconèixer que “hi ha hagut un cert relaxament i desencerts en polítiques lingüístiques”–, però el Govern està convençut de corregir-ho. ●