La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Als perdedors se’ls esmola més l’enginy”
Per què es va fer historiador? Van ser les pel·lícules de romans que veia de petit les que van despertar el meu interès per la història, com a altres col·legues. Tan comú és? Sí. En el meu cas, he d’afegir que també hi van influir els còmics d’Astèrix.
Veig que als historiadors no els falta sentit de l’humor.
Ni a molts personatges històrics. Al meu llibre recordo com el gran Octavi August, al seu llit de mort, va preguntar als senadors que el visitaven si havia actuat bé en la farsa de la vida.
I què li van respondre?
“Ningú no ho ha fet millor”. I ell els va demanar que aplaudissin l’autor de la farsa.
Però Octavi no era un d’aquells perdedors que poblen el seu llibre.
Amb ell al·ludeixo al gran col·lectiu de marginats de la història que han estat els ancians. En la seva vellesa, l’emperador va ser també un ancià fràgil i desvalgut, que sentia neguit i incertesa mentre veia acostar-se les seves últimes hores.Vam convertir els nostres ancians en eines rebutjades.
Per què un llibre sobre perdedors?
Perquè els vencedors sempre han explicat la història a la seva conveniència.
Sí que resulta cansat estudiar sempre els mateixos protagonistes.
És que han utilitzat la història per justificar les seves victòries, dir que se les mereixien i demonitzar el perdedor. Fins i tot l’Ho
mo sapiens denigra els neandertals.
Van ser els primers perdedors?
Sí, la història tradicional ha estat que els neandertals es van extingir perquè eren pitjors, menys adaptats evolutivament, atàvics, davant el sàpiens més intel·ligent i versàtil. Traduït: que érem més alts, guapos i llestos. Avui sabem que no va ser així.
Després vostè ens porta fins a Egipte.
He volgut parlar dels camperols que no només van fer les piràmides, sinó pràcticament totes les obres públiques del país i, a més, en el seu temps lliure, quan el Nil inundava els camps i no hi havia tasques agrícoles. Eren treballadors forçosos, però no calia forçar-los gaire perquè creien que treballaven per a un déu, el faraó, que garantia amb la seva existència el desbordament del Nil i els seus aliments.