La suau cel·lofana verbal

Pere Aragonès va fer aquesta setmana una conferència al Club Siglo XXI de Madrid, on va insistir en el que havia dit Carles Puigdemont el 2017 i Quim Torra el 2019 en el sentit que, per resoldre el conflicte polític català, el Govern central s’ha d’atrevir a guanyar o perdre en un referèndum. Curiosament, les seves paraules han tingut més ressò a Catalunya que a Madrid, on la qüestió catalana avorreix i la preocupació principal és qui guanyarà les pròximes eleccions. Ignacio Camacho, a l’Abc, ho ha resumit dient que no hi va haver en les paraules de Pere Aragonès res de nou, “tret de la suau cel·lofana verbal de les apel·lacions a un diàleg sobre el pressupòsit bàsic de negociar amb molt respecte i urbanitat la ruptura de l’Estat”.

Es pot entendre que Aragonès

Aragonès va llançar un ultimàtum a Madrid dient que no hi haurà una segona oportunitat

anés a Madrid i defensés el referèndum, d’altra manera els seus electors no ho haurien entès. Però és evident que si s’aspira a no ser un president de part, sinó de tots, es va trobar a faltar el discurs de la Catalunya emprenedora i dels grans reptes, amb un projecte de país encoratjador. I que deixés molt clara la voluntat de ser locomotora i no furgó de cua, de tornar a ser un dels quatre motors d’Europa i de recuperar les empreses que se’n van anar arran de la fallida aventura del 2017. Que hauria semblat molt pujolista? També ho és entendre’s amb el Govern d’Espanya per aconseguir millores per a Catalunya. Quan el president d’Euskadi intervé en un fòrum a Madrid, intenta marcar territori, més que fer proclames sobiranistes.

Al president català se’l veu com un polític fiable i respectuós, amable i pacient. S’entén que ha d’administrar el seu pragmatisme perquè no se li tirin al coll els socis parlamentaris. Però no s’és més home d’Estat parlant tota l’estona del futur Estat. Catalunya és fràgil, no només per la crisi pandèmica. I cal sumar esforços i trobar complicitats. Només va desconcertar el seu ultimàtum al Govern central dient que no hi haurà una segona oportunitat. Si creu que no n’hi haurà, ens mereixeríem saber en què està pensant. ●