La Vanguardia (Català-1ª edició)
Rússia es tanca a parlar sobre Ucraïna i porta més tropes a l’est d’Europa
Moscou i Minsk preparen maniobres militars davant la possible “amenaça externa”
L’ofensiva diplomàtica occidental per arrencar una solució a la tensió sobre Ucraïna està topant amb el mur rus. Rússia insisteix en les “línies vermelles” del seu president, Vladímir Putin. Vol respostes a les seves exigències que l’OTAN s’allunyi del seu pati del darrere i s’estima més negociar amb els Estats Units. Mentrestant, continua acumulant tropes a l’est d’Europa, aquesta vegada a Bielorússia, on els dos aliats fan maniobres conjuntes fins al 20 de febrer.
El ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, va rebre ahir la seva homòloga alemanya, Annalena
Baerbock, que un dia abans va visitar Kíev. Aquesta va plantejar donar un impuls al “quartet de Normandia”, el grup informal que reuneix Ucraïna i Rússia amb la mediació d’Alemanya i França. És el moment d’“infondre nova vida” a aquest procés, va dir en una roda de premsa conjunta, “per progressar en els acords de Minsk”, que el 2015 van aconseguir congelar, encara que no resoldre, la guerra que des del 2014 manté Ucraïna amb els rebels prorussos del Donbass avalats per Rússia. El quartet no es reuneix a màxim nivell (els líders dels quatre països) des de la cimera de París del 2019.
El secretari general de l’OTAN, el noruec Jens Stoltenberg, també va proposar ahir trobades entre Rússia i els membres de l’Aliança
Atlàntica, amb la intenció de continuar les converses de la setmana passada a Europa. Durant diversos dies diferents delegacions russes van mantenir contactes a Ginebra (amb els EUA), Brussel·les (amb l’OTAN) i a Viena (dins de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa, OSCE).
Però Moscou no té pressa. Encara que els països occidentals ja van dir que les seves exigències són inacceptables i els contactes de la setmana passada van acabar sense avenç, vol que els occidentals es pronunciïn. “Esperem les respostes que se’ns van prometre”, va dir Lavrov davant Baerbock.
Les demandes de Putin inclouen que l’OTAN cessi la seva activitat militar a l’est d’Europa, és a dor, en territori ucraïnès, però també en antics estats comunistes que avui formen part de l’Aliança, com Polònia i les repúbliques bàltiques. Moscou també vol un compromís jurídic, vinculant en forma de pacte, que l’OTAN no s’ampliarà en el futur a costa d’ex repúbliques soviètiques com ara Ucraïna o Geòrgia.
En tots aquests contactes, la prioritat de Moscou és mantenir contacte amb Washington, com ha indicat en diverses ocasions. De fet, les paraules de Lavrov podrien tenir una excepció.
El cap de la diplomàcia russa va mantenir ahir una conversa telefònica amb el seu homòleg dels Estats Units. Antony Blinken “va destacar la importància de continuar el camí diplomàtic” i “va reiterar el compromís indestructible dels EUA són la sobirania i la integritat territorial d’Ucraïna”, va dir el portaveu del Departament d’Estat, Ned Price.
Per la seva banda, Lavrov va insistir que Rússia espera respostes. Li va demanar a Blinken “comentaris concrets, article per article” i “com més aviat millor”, va apuntar el Ministeri d’Exteriors rus.
El diari Kommersant va assegurar que tots dos van acordar reunir-se divendres vinent a Ginebra, encara que cap de les dues parts no ho va confirmar oficialment.
Aquesta conversa telefònica es va produir poc abans que Blinken iniciés un viatge que el portarà avui a Kíev i demà dijous a Berlín. Aquests moviments diplomàtics intenten evitar un atac de Rússia a Ucraïna, com temen Kíev i els seus socis occidentals davant l’acumulació d’uns 100.000 militars russos a prop de la frontera ucraïnesa.
Moscou nega que tingui aquests plans. Baerbock va assenyalar que no hi havia motiu per a aquest desplegament, així que “és difícil no entendre això com una amenaça”. Lavrov va respondre que qui està amenaçada és Rússia, a causa de l’acostament de l’OTAN a les seves fronteres i la col·locació d’armes dels Estats Units a l’est d’Europa.
Però ahir Rússia continuava movent els seus soldats. No en va precisar quants, però va enviar tropes des de la seva regió de l’Extrem Orient al territori de la seva aliada Bielorússia, on els dos exèrcits duran a terme maniobres militars. El Ministeri de Defensa bielorús va justificar els jocs de guerra per l’“agreujament” de les tensions “a la frontera sud”, que la separa d’Ucraïna, i occidental”, de Polònia, membre de l’OTAN. Aleksandr Fomin, viceministre de Defensa rus, va dir que volen practicar una resposta conjunta a amenaces externes. ●
El Kremlin vol respostes “concretes” a les seves demandes, diu Lavrov a Blinken