La Vanguardia (Català-1ª edició)
Es dirà Nusantara
Indonèsia traslladarà la capital a una ciutat encara per construir a Borneo
Com uns bons pares expectants, el Govern d’Indonèsia ha complert amb els rituals de rigor abans de donar nom a la nova criatura. Va redactar una llista de possibles noms, van consultar amb els experts en el tema (el rol dels avis i oncles el van assumir lingüistes i historiadors) i al final va prendre la decisió qui mana a casa. “El president –Joko Widodo– va confirmar divendres que la nova capital s’anomenarà Nusantara”, va revelar el ministre de Planificació del Desenvolupament Nacional, Suharso Monoarfa.
El vocable, que es tradueix com a arxipèlag, encapsula a la perfecció la geografia d’una nació composta per unes 17.000 illes. “És icònic internacionalment, simple i descriu el nostre arxipèlag. Crec que tots estem d’acord amb el nom”, va afegir el ministre.
Entre les 80 possibles denominacions suggerides també s’incloïen termes com Negaya Jaya (país gloriós), Nusantara Jaya (arxipèlag gloriós) i Nusa Karya (creació de la pàtria). Però al final va vèncer Nusantara a seques, una paraula amb què els mateixos indonesis es refereixen sovint al seu propi país. “No podem caminar jugant amb els noms”, va justificar per la seva part Agustín Teras Naragn, del Consell Representatiu Regional.
Després d’anys d’especulacions, el Govern d’Indonèsia va anunciar l’abril del 2019 el seu pla per traslladar la capital administrativa del país des de l’actual Jakarta, a l’illa de Java, a la regió de Kalimantan Oriental, a l’illa de Borneo, famosa pels orangutans, les plantacions d’oli de palma i les reserves de carbó. La llei que autoritza aquesta mudança a 2.000 quilòmetres de distància va ser aprovada ahir mateix al Parlament nacional.
El canvi suposarà tot un alleujament per a Jakarta, convertida al segle XVII per Holanda en la capital de les seves colònies a les Índies Occidentals. Des d’aleshores, la població ha anat creixent gradualment fins a arribar als 10 milions d’habitants actuals (30 milions si s’hi inclou la vasta àrea metropolitana), responsables de generar una cinquena part del PIB nacional.
Malgrat la seva importància, viure a la capital no és cap bicoca. Sense un sistema decent d’infraestructures, els carrers són escenari d’embussos llegendaris que contribueixen a tenir un aire d’ínfima qualitat. Mentre que escassegen parcs o voreres en condicions, sobren les inundacions, sobretot en l’època de pluges. I per acabar-ho d’adobar, una part substancial de la superfície s’enfonsa a un ritme vertiginós –fins a 7,5 centímetres l’any, segons les últimes estimacions oficials–, amb grans àrees que amenacen de veure’s submergides completament en tan sols unes dècades malgrat el dic marítim erigit per frenar aquell procés. “El pes que Jakarta suporta com a centre de govern, serveis, finances i comerç és massa”, va assenyalar Widodo el 2019 en comunicar la decisió.
Entre les punts forts de Nusantara com a nova capital hi ha que és una àrea menys propensa als desastres naturals (Java o altres grans illes properes viuen habitualment terratrèmols o erupcions volcàniques) i és al centre geogràfic del país. A més, la reubicació ajudarà a diversificar l’economia indonèsia, redistribuir a la població i a retallar les desigualtats entre regions.
“No només tindrà oficines del Govern. Volem construir una metròpolis intel·ligent que pugui ser un imant per al talent global i un centre d’innovació”, va assegurar Widodo dilluns en una universitat. Tot i així, hi ha veus que alerten dels possibles problemes ambientals que la mudança pot portar per a Borneo, una illa per si mateixa assolada per la desforestació i els incendis.
Ara per ara, Nusantara està a les beceroles, ja que les obres de la nova capital, que d’entrada cobrirà uns 560 km2, ni tan sols no han començat. Amb un pressupost estimat d’uns 30.000 milions d’euros, els treballs haurien
La ciutat, en un lloc menys propens a desastres naturals, redistribuirà població i servirà per retallar desigualtats
d’haver començat a finals del 2020, però es van posposar per la pandèmia de coronavirus, que ja ha causat més de 4,2 milions de casos i 144.000 de morts entre una població d’uns 270 milions de persones.
Amb la llei acabada d’aprovar, és d’esperar que la construcció de la ciutat s’iniciï aviat i que, si tot va bé, en uns anys puguin començar a ressituar-se els primers funcionaris.