La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Parlament es tensa pels privilegis i proposa d’extingir la llicència d’edat
ERC i el PSC acusen Borràs d’opacitat i de prioritzar l’agenda personal
Hi havia una època que els funcionaris del Parlament podien deixar de treballar quan feien els seixanta anys i continuar cobrant el sou íntegre fins al dia de la jubilació oficial. Però la gran controvèrsia desencadenada per una investigació periodística que va revelar aquests privilegis n’ha precipitat el final.
Ahir la Mesa, després d’un intens debat, va començar a escriure el final d’aquest conte decidint per unanimitat que s’obrin negociacions amb el personal de la Cambra per extingir la figura de la llicència d’edat, una prerrogativa assumida en uns anys fabulosos que avui, després de la devastadora crisi econòmica i l’ulterior sotrac pandèmic, és particularment escandalosa.
Però a l’acord no s’hi va arribar plàcidament, ja que ERC i el PSC acusen la presidenta del Parlament, de Junts, d’haver actuat en benefici propi prioritzant l’agenda personal sobre el funcionament de la institució, i de falta de transparència quan el 21 de desembre, en una reunió prèvia de la Mesa, va presentar la modificació de l’estatut de règim intern, que resolia parcialment el problema –mitjançant una mena de reducció progressiva de la jornada–, sense aportar, van lamentar a ERC, el “context” que els hagués permès a tots “ser conscients” de l’abast de l’“anomalia”.
“Ha estat un espectacle que ens hauríem pogut evitar”, es van queixar els republicans, que van apuntar que l’“honorabilitat” i la “credibilitat” de Laura Borràs havia quedat compromesa quan va assegurar que “ella sola” ho havia solucionat: “Passar de cinc anys (cobrant sense treballar) a tres anys no és arreglar res”, van objectar.
De la mateixa manera, els socialistes estaven assabentats de l’existència d’aquest règim, iniciat el 2008, però van denunciar l’“opacitat” de la presidenta de la Cambra a l’hora de gestionar “algunes dades”, com ara el nombre de beneficiaris i els salaris que percebien, que no són “tolerables” en cap institució.
La modificació a la baixa del règim, que havia permès als treballadors de la Cambra catalana de més de 60 anys i amb 25 anys de servei a la institució retirarse amb el cent per cent del sou sense haver d’anar a treballar, en qualsevol cas, ha deixat de ser suficient per a tots els grups, i fins i tot fonts de la presidència del Parlament van insistir que al desembre Borràs es va limitar a posar en marxa un procés, que ara s’accelera, amb l’objectiu d’extingir gradualment la jubilació daurada dels funcionaris.
Això mateix pretenen la CUP i Catalunya en Comú Podem, i si l’anticapitalista Xavier Pellicer va apostar per eliminar, per “injustificables”, les nòmines de personal inactiu, que va associar amb “els privilegis que avui encara manté la classe política”, Jéssica Albiach, líder dels comuns –el grup no té representació a la Mesa–, es va desmarcar de l’acord del desembre i va as
La Mesa acorda obrir la negociació per deixar de pagar al personal que deixa de treballar als 60 anys
senyalar que els canvis anunciats ahir obeeixen a la pressió rebuda arran de la publicació del diari Ara i no pas a una veritable “convicció democràtica”.
Als antípodes ideològics, també Ciutadans i el PP van reprendre aquest “escàndol sense precedents”. “És intolerable i indigne”, va assenyalar Nacho Martín Blanco, que va atribuir als “quaranta anys” d’hegemonia nacionalista amb la “connivència” del PSC aquestes “pràctiques fraudulentes”, que han portat el seu grup a preguntar a la Mesa si la llicència d’edat “existeix en cap altre àmbit de l’administració autonòmica”. I Alejandro Fernández va declarar que “Borràs ha ocultat deliberadament la qüestió fins que ha aparegut als mitjans”, de manera que la seva reacció “arriba tard”.
Els treballadors del Parlament, que al cap i a la fi es veuen afectats directament per la polèmica –“una bola que es fa cada vegada més grossa”, diuen–, de moment no volen fer declaracions. Quan baixi el suflé. ●