La Vanguardia (Català-1ª edició)
Com John i Yoko
El president de la CEOE, Antonio Garamendi, té idees pròpies, cosa que s’agraeix en aquest petit món de mediocres a matadegolla en què s’ha convertit aquest país. Garamendi va ser capaç d’estar a favor dels indults als presos del procés, si això contribuïa a desinflamar Catalunya, i ara té clar que es pot canviar la reforma laboral, si permet mantenir la pau social. Garamendi és un gran pragmàtic. Un basc que va estudiar a Deusto, a qui els jesuïtes li van ensenyar el sentit de responsabilitat i el valor del pacte. Té poc d’esquerres, però sap que amb el poder cal saber manegar-s’hi: ha firmat onze acords amb el Govern de Pedro Sánchez, inclòs l’augment del salari mínim. Tot això li ha creat recels al PP, a qui li agradaria un president de la patronal més dur i menys possibilista.
Garamendi i Pablo Casado van coincidir aquesta setmana al fòrum sobre turisme previ a Fitur que organitza l’empresari Amancio López, i, encara que els seus discursos no van resultar convergents, el president de la CEOE va
El president de la CEOE proposa (de broma) d’enllitar-se amb Casado
desmentir que hi hagués una mala relació. I per demostrar la bona connexió va fer broma amb la possibilitat de reeditar per als mitjans de comunicació la imatge oferta el 1969 pel cantant John Lennon i la seva dona, Yoko Ono, que es van retratar en pijama i al llit a la suite presidencial de l’hotel Hilton d’Amsterdam, després de no sortir de l’habitació en una setmana.
Va ser tota una ocurrència, o potser es podria qualificar d’ucronia, de Garamendi, però potser poc encertada. Perquè aquell confinament voluntari va ser un acte d’infidelitat i de protesta. Infidelitat de Lennon amb els Beatles, ja que en la tancada va compondre Give peace a chance, que va gravar en solitari malgrat no haver trencat amb el grup. I de protesta, perquè va ser pensat com una performance per denigrar la guerra del Vietnam.
Així que va ser un dia negre per a la música, d’alegria per als comunistes del Vietcong i una pesadesa per a Lennon, a qui se li va fer llarg l’enllitament amb Yoko. Les ucronies les carrega el diable. ●