La pandèmia amplia la fractura digital i deixa fora més del 35% de la població

Afecta sobretot els més grans de 65 anys i les llars amb recursos limitats

Les conseqüències de la pandèmia van més enllà de la malaltia, la mort o la por que han arrasat el món aquests dos anys. Ha portat moltes més coses, com l’increment de la desigualtat i l’extensió de la pobresa (el 2021 a Espanya hi ha onze milions de persones en situació de pobresa). I l’expulsió d’una part de la ciutadania del dia a dia a conseqüència de l’extensió, almenys a Espanya, del món digital. D’un dia per l’altre, com aquell qui diu, tot el que es podia fer cara a cara es va passar a fer per internet. “L’apagada digital afecta un 35% de la població, en part perquè no disposen dels aparells necessaris, però, sobretot, perquè no tenen una connexió adequada (21%) o les habilitats necessàries (29%)”.

Ho indica l’informe

Evolució de la cohesió social i conseqüències de la Covid-19 a Espanya, elaborat per Càritas i la Fundació Foessa (Foment d’Estudis Socials i de la Sociologia Aplicada), en què han participat més de 300 investigadors d’una desena d’universitats públiques i entitats socials i que alerta de la necessitat de posar remei a aquest nou factor d’exclusió social. “La desconnexió digital és el nou analfabetisme del segle XXI. Més d’1,8 milions de llars (gairebé la meitat dels que estan en exclusió social) pateixen l’apagada digital, cosa que significa que viuen la fractura digital de manera quotidiana”, indica l’estudi.

Les persones grans són les més afectades pel món digital (vegeu informació inferior), però no són les úniques. Segons l’informe Foessa, els sectors més exclosos han estat especialment afectats per aquest procés, i l’apagada digital els ha impactat especialment: més de la meitat de les llars en exclusió social severa estan afectats per la imposició del món telemàtic.

Com a resultat, els grups que més necessiten agafar-se a qualsevol oportunitat se n’han vist més privats. Un 17% de les llars en exclusió greu manifesten que han perdut diferents oportunitats per no haver pogut connectar-se a internet (davant un 4,5% del conjunt de la població): oportunitats d’ocupació, d’accés a la formació, als drets mitjançant les administracions públiques o de mantenir relacions socials de suport mutu, assenyala aquest treball.

La desigualtat social també creix, i deixa enrere centenars de milers de persones més de les que ja hi havia abans de la crisi sanitària. En concret, 2,5 milions de ciutadans han vist com la seva situació s’ha precaritzat, i han arribat a passar privacions materials, amb una xifra que ja arriba als onze milions de persones. I això malgrat les mesures implantades pel Govern per protegir els llocs de treball (ERTO) i l’increment del salari mínim professional. ●

També creix la desigualtat social: el nombre de pobres puja 2,5 milions més i ja arriba als 11

60% 19