La Vanguardia (Català-1ª edició)
Restaurant Gaudí a cop de bisturí
La casa Vicens deixa al descobert els colors originals en noves zones de les parets de la icònica sala del fumador
Una feina mil·limèt i a &'+57;< => ?@D EF ;=+5F7;FGH;F I;'+5'>F JF;5< G=+5FKF EF KHE'M N;H?'F H;'P'>FE G= QF7G<
Re ta! a i" #e fa e $ RE +H+5;=D =E+ NHM EH;+ TEF7+ H;'P'M >FE+ G=+5FKF5+D U7= WF =+ NHM ?=>N=> F X=7;= F E=+ KF;=5+Y 2023, quan l’edifici torni a tancar uns dies per tasques de manteniment. Durant aquests dies l’activitat no s’atura. Dies abans de la reobertura encara es podien veure uns operaris netejant la font de l’entrada mentre d’altres posaven plantes en una de les zones enjardinades de fora. “A més dels treballs de restauració, es duen a terme altres tasques més prosaiques, com ara netejar les canalitzacions, o pintar o canviar els filtres en els sistemes de climatització. Es tracta d’una casa museu per la qual circulen milers de persones a l’any i cal fer un manteniment habitual”, afirma el seu director, Emili Masferrer.
L’edifici del carrer de les Carolines, una de les primeres grans obres del modernisme català i declarat el 2005 patri
L’edifici reobre les portes després d’uns dies tancat per tasques de restauració i manteniment
moni mundial de la humanitat per la Unesco, reobre ara les portes amb optimisme. “Les nostres expectatives són positives. El segon semestre del 2021 va ser molt positiu i esperem situar-nos en nivells de prepandèmia aquest 2022”, confia Emili Masferrer.
Entre les futures novetats de la casa Vicens, de les quals el director de moment encara no pot oferir més detalls, destaquen nous continguts i iniciatives amb la voluntat de potenciar joves talents de la pintura i de l’escultura del teixit creatiu barceloní.
La casa Vicens, amagada entre els carrerons del barri de la Vila de Gràcia, va suposar el primer encàrrec d’envergadura d’un Gaudí que rondava la trentena d’anys. L’arquitecte va dissenyar l’edifici entre el 1883 i el 1885 com a torre d’estiueig per a Manel Vicens, corredor de comerç i borsa, en un terreny que havia heretat a Gràcia, que en aquella època encara era un municipi independent de Barcelona. ●