Borrasques desaparegudes

Per unes hores l’anticicló d’Europa occidental perd força i extensió, per tornar a la càrrega demà situant-se sobre Irlanda pletòric d’energia. Les grans borrasques atlàntiques estan desaparegudes, o més ben dit viatgen per latituds molt allunyades de les nostres, atacant directament els països escandinaus, on estan tenint un hivern fred, amb freqüents temporals i grans nevades. L’enèsima entrada freda d’aquella zona també arribarà el cap de setmana entre l’Adriàtic i Grècia, i un lleuger flux d’aquest fred també ens arribarà a nosaltres, però sempre sota el domini anticiclònic, més fred per als propers dies. Nou dia de la marmota, es repeteix la mateixa situació amb la discreta novetat de l’aparició de núvols baixos a la costa, entre el Baix Empordà i el Baix Camp més o menys. Cel clar a la resta i temperatura en lleuger descens. Demà nuvolositat variable a la costa i a la cara

Marejol a les costes de Catalunya, Balears i resta de la Mediterrània occidental amb àrees locals de maror a la Costa Brava. A l’Estret l’onatge de l’est anirà disminuint fins a situar-se

Meteoròleg

nord del Pirineu, clar a la resta. Ambient més fred a l’interior i el Pirineu. Divendres a diumenge seran tres jornades de ple hivern, fred més intens, alguns núvols baixos a la costa amb alguna precipitació molt aïllada i clar a la resta amb algunes boires a l’interior. Poques novetats dilluns, anticicló proper.

ESPANYA I EUROPA

Nevades als països escandinaus que demà de forma dispersa podran afectar Alemanya i països alpins, desplaçant-se divendres i el cap de setmana a Europa oriental fins a Grècia. Algun plugim al Cantàbric oriental i una jornada més sense novetats a la resta de la Península. Demà lleugers plugims al Cantàbric i temperatura en descens a la meitat nord i a partir de divendres més fred també a les regions mediterrànies amb un lleuger flux de vent de l’est humit procedent d’Itàlia.

Tesla continuava: “... la nau s’enfonsaria molt per sota de la superfície, en caiguda lliure, per no tornar mai”. Dècades després, entre el 1948 i el 1958, el Ministeri de Defensa americà va realitzar 43 proves nuclears a l’atol d’Enewatek al Pacífic. El 1952 i al mateix lloc també van provocar l’explosió de la primera bomba d’hidrogen, causant un tsunami i la desaparició de l’illa d’Elugelab. De bojos.

Un tsunami de bojos (2)

per sota del metre de mitjana. Sense alteració marítima a l’Atlàntic i Cantàbric amb onades entorn de 2 metres, o poc més a Galícia. Forta maror a les illes Canàries.