La Vanguardia (Català-1ª edició)
La fotografia de la família Català
Quatre trajectòries artístiques coincideixen al Museu d’Història de Catalunya
Hi ha fotografies que ja formen part de la memòria col·lectiva, i que fins i tot sobrepassen el creador, però veure-les en el seu context, amb d’altres del mateix autor o dels seus coetanis, permet entendre millor l’evolució de la imatge i el moment històric en què s’insereixen. I aquest és el valor de l’exposició Els Català. Fotògrafs d’un segle, al Museu d’Història de Catalunya, que reuneix 180 fotografies de Pere Català i Pic i dels seus fills Francesc CatalàRoca i Pere Català i Roca, i que reivindica també el paper com a pintora i retocadora fotogràfica de la germana gran d’aquests dos últims, Maria Àurea Català i Roca.
L’exposició, que estarà oberta fins al 25 de setembre i ha estat comissariada per Andreu Català, fill de Francesc, reuneix 182 imatges dels tres membres de la família. Alguna no s’arriba a saber a qui correspon perquè durant un temps, després de la Guerra Civil, van treballar junts al negoci familiar P. Catalá Pic e Hijos, que tenia el taller i el laboratori al carrer del Pi, número 13, de Barcelona.
Les fotos que s’exposen són reproduccions actuals de mida gran dels negatius que estan dipositats a l’Arxiu Nacional de Catalunya (que en reuneix 70.000 de Pere Català i Pic i del seu fill Pere) i a l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes (que n’emmagatzema 200.000 de Francesc Català-Roca). Entre un 10% i un 15% són fotos inèdites, i s’agrupen per temàtiques (territori, patrimoni, cultura popular, retrats, publicitat i innovació). Més que buscar les diferències entre ells, perquè n’hi ha, i fins i tot els van portar a un distanciament temporal, la mostra ha intentat buscar punts comuns i evocar la capacitat comunicativa i innovadora dels tres fotògrafs al llarg de gairebé un segle.
Pere Català i Pic (1899-1971) va començar a treballar en la fotografia amb 17 anys gairebé per atzar, després de guanyar una càmera en un sorteig del Banco Hispano Americano de Valls on treballava i a una herència de mil pessetes d’una tieta americana. La major part de la seva obra la realitza abans de la i a!e el !ei is e"#
Guerra Civil. El 1932 es trasllada de Valls a Barcelona i s’interessa per la imatge publicitària, cosa que el porta a treballar per a marques conegudes com Ford, Cinzano, Anís del Mono, Juncosa, Cerebrino Mandri i
Myrurgia, amb fotografies que encara avui conserven un halo de modernitat.
“El 1936 –explica el comissari Andreu Català– el meu avi va acompanyar Jaume Miravitlles en la visita que van fer al presi
I atges innovado es [\]^ \_`kw^ z\{^k|| }`~| z^\{ k k{k \^\| z z |\ \^k k |\ ||\ k |\ `]\ \~ k| ]w k |kw kk]kkw k| kww {k|kz^kk] `]\ \]k{\ ]] \ {\ \z w^\{wk \ |\ ^ {\ \ |\ {k^\ ^ k \|\ \~ k{k \^\| z k|w wk`w ^{kw ||w {\]zkwz `{k\ k{k dent de la Generalitat Lluís Companys per convence’l de la necessitat de crear el Comissariat de Propaganda, però no com una conselleria, sinó directament adscrit a Presidència”. I així va ser com Pere Català i Pic va començar a treballar com a cap de la secció d’edicions del Comissariat i, més tard, va dirigir la revista Nova Ibèria. També és seu el famós cartell titulat Aixafem el feixisme.
Després de la Guerra Civil, Pere Català i Pic es va amagar diversos mesos per por i va deixar pas als seus fills: Francesc, més centrat en la fotografia de tot tipus, i Pere, més implicat en la fotografia publicitària i en la recuperació del patrimoni. Són de Pere Català i Roca (19232009) diverses sèries sobre el Misteri d’Elx, la Patum, les Falles dels Pirineus o els castellers. El 1955 va fer una de les primeres fotos en color a uns castellers per reivindicar aquest tipus de cultura popular.
Pere Català i Pic ja va despuntar als anys 30 en la fotografia publicitària de grans marques
“Un company de viatge intel·lectual i espiritual”. Així defineix Pere Lluís Font els Pensaments i opuscles (Adesiara) de Blaise Pascal, que ha traduït i editat. Tot un clàssic, és a dir, un llibre molt actual i que resisteix totalment el pas del temps. / Francesc Bombí-Vilaseca
Més informació a: www.laanguardia.com/cultura