La Vanguardia (Català-1ª edició)
Àlex Nogué reflexiona sobre la creació artística i la natura a Girona
L’artista visual Àlex Nogué (els Hostalets d’en Bas, 1953) aprofundeix en la relació de l’ésser humà amb el paisatge i la natura a la seva última exposició, que es va inaugurar ahir a la Casa de Cultura de Girona. Una mostra que combina pintures murals, instal·lacions i vídeos, d’una gran càrrega minimalista, que l’autor va concebre durant la pandèmia.
Nogué elimina volgudament de les seves creacions rètols i cartel·les amb la idea de confrontar l’espectador amb l’obra “sense “intermediaris”, segons va explicar ahir durant un recorregut amb els periodistes per l’exposició Quan els arbres deixaren anar la nit, que dona nom a la sala on s’exposa una de les obres més espectaculars de la mostra, una instal·lació mural de 35 metres de llarg formada per una seqüència continuada de
38 teles tractades en blanc i negre amb una tècnica derivada del degoteig.
La tinta amarada en la primera tela, poc adherent i penjada en vertical, relliscava fins a pintar una segona tela, que l’artista penjava de nou o superposava amb una altra per pintar una altra peça. D’aquesta manera les teles s’anaven pintant les unes a les altres, passant del negre, al gris i al gairebé blanc. Una obra que reflecteix l’evolució de la llum, de la foscor a la claror, però que també posa en relleu els nombrosos elements que intervenen en el procés de creació d’una peça com “l’artista, les circumstàncies, les motivacions i els materials que tenen les seves pròpies lleis i contra els quals no pots anar en contra”, va reflexionar l’artista, que és catedràtic de la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i que ha protagonitzat més de 60 exposicions individuals. La peça es completa amb una composició musical, de nou minuts, del cantautor Daniel Lumbreras, creada independentment del procés pictòric de Nogué.
L’exposició, visitable fins al 19 de març, inclou cinc instal·lacions amb què l’autor utilitza metafòricament elements de la natura com arbres, plantes o el paisatge, un tema
L’artista presenta una instal·lació mural de 35 metres de llarg formada per una seqüència continuada de 38 teles
recurrent a la seva obra. Una pintura blava i una altra de verda contraposades reflecteixen la dualitat entre el cel i la terra; una gran paret blanca deixa veure en l’angle que hi ha entre la terra i la paret un brot verd, un exemple que la “vida reneix als llocs més insospitats” i un vídeo tremolós, gravat així expressament, de les plantes que creixen sota els sòlids ponts d’una autopista ens remet als “moments que estem vivint”, en què “ningú no sospitava que fóssim tan vulnerables”. ●
l’Ajuntament d’aquest poble de la Marina Baixa. Com va dir l’editor Joan Borja, es tracta de “fer llibres, publicar-los i posarlos en perill de ser llegits”, també “a Barcelona, on, amb una mica d’accent, s’hi parla un valencià preciós”.
Elvira Cambrils (Pego, Marina Alta, 1955) presentava Aire (premi Carmelina Sánchez-Cutillas), una novel·la coral en què set dones passen un matí a Reflexos de Mar, “un saló de bellesa, paradigma de la banalitat, elevat a categoria d’escola filosòfica” on recuperen, amb sororitat, la dignitat que els ha pres “el món patriarcal i capitalista que ens marca”.
D’altra banda, Ignasi Garcia Barba (Barcelona, 1964) presentava El bosc de les ombres (premi Altea de Literatura Infantil i Juvenil), una novel·la nascuda d’un conte que va escriure quan tenia 16 anys, un viatge iniciàtic de dos adolescents amb tocs paranormals.
Una normalitat en forma de triangle, tres punts units que formen un sol tot, com el gran triangle València-Catalunya-les Illes tan present en la interrelació dels autors, llibres i editorials, i en els premis.
Com es va poder veure la setmana passada, quan a la mateixa llibreria Ona es van presentar els premis Ciutat de Gandia, que van guanyar el valencià Vicent Flor ( El carrer de baix) i el mallorquí Miquel Àngel Llauger ( Llum de cançó) i publica Edicions 62, una editorial catalana. ●