L’esperança

La Bottega d’Òpera

Direcció d’escena: Susana Egea

Figurinisme: Helena Torres

Direcció i piano: Alan Branch

Lloc i data: Teatre de Sarrià (16/I/2022)

Excel·lent idea de l’Esmuc la de treballar repertoris de petit format, molt bona escola per al teatre líric en els diferents àmbits, no només el vocal, que utilitza la transversalitat dels recursos d’una institució. Parlem d’una petita gira que du a terme La Bottega d’Òpera de l’Esmuc, que commemora el bicentenari de la pianista, cantant i compositora Pauline Viardot (18211910), germana de la malaguanyada Maria Malibran. Ja de gran, a 83 anys, va compondre sobre text propi la petita opereta de saló Cendrillon (Ventafocs), una joguina lírica amb un intermedi festiu amb un contingut que sovint s’adapta: aquí molt bones versions de cançons de Clara Schumann i Liza Lehmann (contemporànies de Viardot), d’Amy Beach i la novetat Je jeu d’Itziar Viloria (estudiant de l’Esmuc). Van brillar Belén García, Míriam de Torres i Mao Miyoshi.

La representació a l’acollidora sala de Sarrià va mantenir la proximitat del saló i va tenir moments culminants en interpretació vocal, moviment escènic, sastreria adequada i homogènia i estil actoral que, en episodis com els del baró (baríton Enrique Padilla) i el Barigoule (tenor Ángel Arévalo), van merèixer aplaudiments, com la soprano Ariadna Moraleda i la mezzo Marta Roca, germanes de Cendrillon, o Gustavo Ardaya, el príncep. L’eficàcia de l’escena inicial per la sensible Cendrillon Maëlys Robinne va donar pas al lluïment dels cantants (els seus mestres s’ocuparan de detalls tècnics). Aplaudiments a la direcció d’Alan Branch, que portava des del piano el discurs de Viardot, i al treball escènic de Susana Egea. ●