La Vanguardia (Català-1ª edició)
De Tomás evita el ridícul
El davanter madrileny rescata els pericos amb un gol en el temps afegit en un partit que els de Moreno haurien d’haver sentenciat al primer temps
L’Espanyol va fer de la necessitat virtut en la visita a Cadis, on malgrat no ser capaç de guanyar va oferir una de les millors primeres parts de la temporada fora de casa i va rescatar un empat a l’últim sospir. Resultat insuficient, que hauria pogut ser molt pitjor si De Tomás no arriba aparèixer quan la derrota semblava segura. Perquè els pericos, molt superiors en el primer acte, van veure com el rival remuntava al segon temps amb una gran facilitat. Amb tot, l’Espanyol se’n va d’Andalusia amb molts dubtes però amb un pla per emprendre.
L’onze de Vicente Moreno va reflectir la necessitat de l’equip de ser valent i protagonista fora de casa. El tècnic no va alinear cap home amb perfil defensiu del mig cap endavant davant la sanció de Keidi Bare. Un missatge clar als seus homes d’anar a buscar el partit des de la pilota, des de la pausa i renunciant al joc llarg. És un altre cop de volant en la identitat de joc respecte a la proposta de només tres dies enrere i que suposa una de les grans crítiques a la direcció de Moreno. Va sorprendre fins i tot més la ressuscitada i encertada confiança en Melendo, qüestió d’ampli debat entre els pericos. En defensa va haver d’improvisar amb Cabrera com a lateral esquerre, davant la sanció de Pedrosa i la misteriosa baixa de Dídac, sospitós de covid. En la seva estrena amb el Cadis, que no guanya a casa des del 8 de maig, Sergio González va renunciar a l’autobús de Cervera i va apostar pel talent amb Salvi, Perea, Negredo i Lozano a l’onze.
L’Espanyol va ser un altre des de l’inici, un equip alegre amb la pilota, molt més deixat anar del que és habitual i acumulant més homes al davant de la pilota, capaç de superar amb facilitat la pressió del rival i de projectarse amb perill a cavall de Darder i Melendo, els catalitzadors de l’equip al Nuevo Mirandilla.
Va ser el d’Artà, tot i això, qui va connectar entre línies amb Morlanes, incorporat pel mig com un davanter més en el gol visitant. La passada de Darder va superar diferents línies i el va deixar sol davant Ledesma per marcar en el mà a mà. En només deu minuts, l’Espanyol va desplegar una potència en el joc que per talent hauria d’haver mostrat en altres escenaris.
Les mancances defensives periques van sortir a col·lació a l’últim tram del primer acte, però el Cadis no va trobar la manera de comprometre Diego López. Només va poder reclamar un penal per haver fet caure el Choco Lozano dins de l’àrea que va desestimar l’àrbitre. L’equip perico trobava espais amb facilitat. Embarba va protagonitzar un eslàlom que va acabar amb un xut molt fluix i De Tomás va perdonar el segon en un mà a mà que va definir malament, amb una vaselina imprecisa. Una altra vegada el periscopi de Melendo sembrava el caos. Els de Moreno signaven la millor primera part de la temporada lluny de Cornellà, però
L’Espanyol va oferir la millor versió fora de casa en una primera part en què va merèixer més
El Cadis va reaccionar al segon temps i va fregar el triomf, que va evitar De Tomás al final
perdonaven la vida al Cadis.
Perquè en la primera ocasió que va tenir l’equip local al segon temps, Negredo la va encertar. La jugava va ser un cúmul d’imprecisions després d’una centrada mal defensada des de la dreta. Sense fer res, el Cadis va trobar l’empat. Poc després Diego López salvava els seus homes en un mà a mà amb Salvi. Va reaccionar amb valentia l’equip perico i Ledesma va evitar el segon de De Tomás. Però a partir d’allà els locals es van apoderar del timó. Dos gols anul·lats van sembrar el terror a les files blanc-i-blaves. La pilota ja no va córrer com a l’inici i el segon rondava l’àrea de López. Just quan el quart àrbitre aixecava el marcador, Ivan Alejo es va plantar davant de López per fer el segon. De Tomás, en el temps afegit, va evitar, si és que és possible, el ridícul d’un equip que continua sense ser fiable per tancar els partits. ●