La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’OPEP preveu una demanda robusta de petroli i el preu reacciona a l’alça
El barril s’acosta als 90 dòlars amb problemes puntuals de subministrament
Amb la transició energètica es pretén abandonar en els propers anys de forma gradual els combustibles fòssils. Però la realitat és que ara com ara el petroli no només continua sent imprescindible per al funcionament de l’economia, sinó que a més està sent cada vegada més car i en un context d’elevada inflació.
El barril de Brent ahir va mantenir l’escalada a l’alça, des de fa ja diverses sessions. Frega els 88 dòlars, els nivells més alts des d’octubre del 2014 i ja té gairebé a l’abast els 90 dòlars. Fa un any estava en 55. Ara diversos analistes, com l’influent banc d’inversió Goldman Sachs, no dubten a pronosticar que arribarà als 100 dòlars a partir del tercer trimestre d’aquest any.
En l’actual encariment pesen diversos factors. Alguns de circumstancials, que incideixen en el costat de l’oferta. Com per exemple una tempesta de neu colossal al Canadà (el país té grans reserves de cru, encara que de varietat costosa d’extreure). O la reducció de la producció per motius tècnics a Líbia i Nigèria.
Així mateix, un atac dilluns passat a les instal·lacions petrolieres a Abu Dhabi amb un dron per part de rebels del Iemen ha tornat a encendre l’alarma sobre els riscos geopolítics que planegen sobre una àrea del món on es produeix el 40% del petroli que es transporta per mar.
Pel que fa a la demanda, està sent superior a la que s’esperava en un primer moment, quan les onades de la pandèmia al desembre van truncar la recuperació global. Tal com assenyala l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) al seu últim informe mensual es confia que aquest anys els mercats petroliers mundials mantinguin el suport d’una demanda sòlida, amb un repunt esperat de 4,2 milions de barrils cada dia (mb/d) per arribar a 100,8 milions, una xifra superior a la que hi havia abans de la pandèmia. Aquest grup de països també va reiterar la seva predicció que “es preveu que l’impacte de la variant òmicron sigui lleu i de curta durada”, una cosa que sembla cada vegada més certa. Així les coses, tot fa pensar que el càrtel (i els seus aliats, amb Rússia, per a un total de 23 estats) no accelerarà els ritmes d’extracció ja previstos, ni inundarà el mercat amb més or negre, la qual cosa faria baixar les cotitzacions.
En canvi, ja han passat pocs dies des del començament del 2022 i els preus del petroli han augmentat un 12% aquest any a mesura que s’esvaeixen els temors sobre l’impacte del virus en la demanda, la qual cosa incita per exemple als operadors a pagar primes més i més altes per als carregaments de cru a Àsia.
La incògnita d’Ucraïna també forma part del joc. Perquè amb els preus del gas que continuen elevats, si Rússia –el gran subministrador del gas europeu– s’in
Atacs a Abu Dhabi, a més de fallades a Líbia i al Canadà, restringeixen la capacitat productiva
volucrés en un conflicte amb Kíev, les cotitzacions d’aquesta matèria primera podrien pujar encara més. I un gas més car afegiria més llenya al foc del petroli, ja que faria “augmentar una demanda de dièsel i de gasoil com a substitució del gas natural totes les vegades que això sigui possible”, anotava Bjarne Schieldrop, analista de SEB.
Al president dels Estats Units, Joe Biden, que ja ha alliberat reserves estratègiques, li queda com a última bala el fracking. Amb els preus en aquests nivells, aquesta costosa tècnica de perforació a la roca comença a ser més rendible. De fet, la producció a la conca del Permià de Texas i Nou Mèxic ha pujat un 5%. ●