La Vanguardia (Català-1ª edició)
Blinken diu a Putin que triar la “via pacífica” a Ucraïna beneficia tothom
El camí de la confrontació tindrà “serioses conseqüències per a Rússia”, adverteix
Continua des de diversos fronts l’ofensiva diplomàtica per protegir Ucraïna de la pressió de Rússia, que insisteix que el seu veí no ingressi mai a l’OTAN i que l’Aliança es retiri del que considera la seva àrea d’influència. El secretari d’Estat nord-americà, Antony Blinken, va portar ahir la iniciativa amb l’arribada a Kíev, des d’on va demanar al president rus, Vladímir Putin, que triï el “camí de la pau” respecte a Ucraïna.
El cap de la diplomàcia dels Estats Units va iniciar una gira per Europa que avui el portarà a Berlín, on s’entrevistarà amb els seus aliats alemanys i europeus; i acabarà demà a Ginebra, on es reunirà amb el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov.
La primera parada va servir per mostrar el suport de Washington a Ucraïna i a la seva integritat territorial. Però també per plasmar el compromís amb una solució pacífica a les actuals tensions. “Espero fermament que puguem mantenir-nos en la via diplomàtica i pacífica, el millor camí per a tothom. Però al capdavall aquesta és una decisió del president Putin”, va dir Blinken. L’opció contrària, és a dir, la “confrontació” tindrà “greus conseqüències per a Rússia”, va advertir.
La concentració des de la tardor passada d’uns 100.000 militars a les regions russes pròximes a Ucraïna fa témer al Govern de Kíev i als seus socis occidentals una invasió.
Moscou va tornar a repetir ahir que aquests plans no existeixen. “No atacarem ni envaïrem Ucraïna. No durem a terme cap acció que amenaci Ucraïna. Només
Erdogan s’ofereix com a mediador entre Moscou i Kíev i convida els líders rus i ucraïnès a Turquia
fem maniobres, moviments regulars de tropes al nostre propi territori”, va assegurar Serguei Riabkov, viceministre d’Exteriors rus. Però Blinken, que es va reunir a Kíev amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i el ministre d’Exteriors, Dimitró Kuleba, va assegurar que aquell contingent de Rússia “el pot duplicar en relativament poc temps”. De fet, la pressió militar augmenta aquesta setmana. Rússia va començar a enviar ahir militars a Bielorússia, on els dos aliats duran a terme exercicis militars conjunts.
El diplomàtic va acusar Rússia de fer servir des del 2014 tots els mitjans “del seu manual” per desestabilitzar Ucraïna, primer amb l’annexió de la península de Crimea i després amb la guerra del Donbass (a l’est ucraïnès). Moscou continua alimentant aquest conflicte amb el seu suport als separatistes de Donetsk i Luhansk, va assegurar.
Com si fos una resposta, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va dir que la causa de la tensió són el subministrament d’armes occidentals a Ucraïna, les maniobres militars i vols de l’OTAN a la regió. Riabkov va afirmar que els EUA i l’OTAN utilitzen Ucraïna per pressionar Rússia.
Des d’Alemanya, el canceller Olaf Scholz va insistir en la via pacífica, i va comminar Putin a acceptar “els beneficis de la cooperació”, superiors al preu d’un conflicte. A aquesta ofensiva diplomàtica s’hi va afegir també el president turc, Recep Tayyip Erdogan, que es va oferir per mediar entre Rússia i Ucraïna i va convidar Putin i Zelenski a reunir-se amb ell a Turquia per rebaixar la tensió. ●