La tenalla russa del gas

Rússia colla la proeuropea Moldàvia i redueix el trànsit per Ucraïna

l Kremlin s’assegura el tret. Amb les reivindicacions sobre el seu pretès espai d’influència a les antigues repúbliques soviètiques hi ha la del gasoducte Nord Stream 2, que s’ha convertit en un problema per a la beneficiària Alemanya i, per tant, per a Europa.

En resposta a la fallida certificació per Alemanya, la gasista russa Gazprom ha reduït el trànsit de gas cap a Europa per Ucraïna fins al volum més petit en quatre anys, va anunciar ahir el director general de l’operadora GTS Ucraïna, Serguí Makogon. Van ser 251 milions de metres cúbics en la primera quinzena de gener del 2019 i només 52,4 en l’actual.

Els països petits o febles són els que més pateixen l’ús de l’energia com a arma política. Moldàvia (Moldova es el seu nom oficial), veïna d’Ucraïna, ha vist frustrada la negociació del seu deute amb Gazprom.

A Moldovagaz els bancs no li presten ni tampoc pot esprémer els consumidors. Els accionistes de Moldovagaz són l’Estat i... Gazprom. I es dona la circumstància que l’actual Govern moldau és proeuropeu. Al novembre va estar a punt de veure tallat el subministrament i ara afronta una situació semblant. A Ucraïna, tot i això, diuen que tenen reserves per a l’hivern. La guerra del gas no és res de nou des del gran impacte el 2005-2006, amb la revolució taronja. Amb la del Maidan, el 2014, la Comissió Europea es va plantejar reduir la dependència de Rússia, però aquesta no ha estat precisament una història d’èxit, com es dedueix del gràfic adjunt. I la Comissió, fins i tot tractant-se d’un mercat del gas de 500 milions de consumidors, s’ha recolzat en experts externs que, segons especialistes consultats per La Vanguardia, no estan lliures de la influència dels lobbies, el més poderós d’ells, Gazprom. ●