La Vanguardia (Català-1ª edició)
Macron proposa d’incloure el dret a l’avortament a la Carta de Drets de la UE
La campanya electoral francesa es trasllada a l’hemicicle europeu a Estrasburg
L’ombra de la campanya de les eleccions presidencials franceses va planejar ahir durant el debat del president Emmanuel Macron al Parlament Europeu, reunit a Estrasburg. L’hemicicle va semblar transfigurar-se per moments en l’Assemblea Nacional, tal com van criticar alguns diputats, tot i que tant pels temes abordats com per la rellevància de França en la construcció europea el resultat va ser un debat intens i ric en matisos sobre els temes més rellevants del moment per a Europa, com la tensió entre l’Estat de dret i les alternatives il·liberals o autoritàries, el cost social de la transició energètica o la resposta a Vladímir Putin.
“El final de l’Estat de dret és el regne de l’arbitrarietat, el retorn dels règims autoritaris, la repetició de les nostres història”, va dir Macron respecte al “combat ideològic” que deslliuren diverses potències per “soscavar els fonaments de la UE”. França, va assegurar, liderarà la defensa de l’Estat de dret i els valors europeus.
Tot just l’endemà que l’Eurocambra elegís presidenta amb el suport dels liberals –la família política europea del líder francès– Roberta Metsola, que ha votat sempre contra les resolucions sobre l’avortament, Macron va començar el discurs amb una proposta inesperada: “actualitzar” la Carta de Drets Fonamentals de la UE per “reconèixer el dret a l’avortament” i reforçar la protecció del medi ambient.
Proclamat l’any 2000, el document només va començar a ser vinculant per als estats membres i les institucions comunitàries el 2009, quan es va incorporar al tractat de Lisboa. Qualsevol canvi al text requeriria la unanimitat, la qual cosa plantejarà un problema no només amb Malta, l’únic país de la UE on l’avortament és il·legal, sinó amb Polònia o Hongria, els Governs dels quals fa anys que estan en peu de guerra contra tot el que perceben com “ingerències de Brussel·les”.
Aquesta és la mentalitat, també estesa a França contra la que va reclamar lluitar: “No s’ha de permetre que s’estengui la idea que l’Estat de dret és un invent de Brussel·les. És una idea de tots, el nostre tresor”, va defensar Macron, que va proposar un diàleg “franc i exigent” amb Rússia per evitar un nou conflicte armat a Europa.
“Les pròximes setmanes hem de fer una proposta europea per construir un nou ordre de seguretat”, mentre la Unió emprèn un rearmament estratègic “com a potència de pau i d’equilibri”.
“Vaig néixer el 1977, a les terres ensagnades de França on vaig créixer, Europa era la pau, Europa és emocionar-se davant el nostre patrimoni i la nostra història, vibrar amb l’esperit romàntic de Chopin o les obres de Pessoa”, va dir en un discurs carregat d’europeisme i idealisme. però amb poques propostes concretes, segons el parer d’una majoria d’eurodi
El president francès promet una defensa forta de l’Estat de dret durant la presidència europea
putats, que el van rebre amb fredor i escepticisme.
Diversos diputats, com Manfred Weber, cap de files dels populars europeus, li van retreure que no sigui tan categòric en la seva defensa de l’Estat de dret quan s’asseu al costat de Viktor Orbán al Consell Europeu. Weber el va acusar de “dividir els europeus” amb les seves iniciatives.
“Tant de bo els francesos també apostin per l’equilibri de gènere i elegeixin Valérie Pécresse president de la República Francesa”, va llançar Weber en suport de la candidata de la UMP, donant el tret de sortida a desenes d’intervencions en clau francesa. El més dur, l’ecologista Yannick Jadot, va acusar Macron d’hipocresia per abanderar la defensa de l’avortament i, alhora, ajudar l’elecció de Metsola, així com d’“inacció climàtica”. Estimulat pel to pugilístic del debat, Macron va respondre al detall als diputats, però es va oblidar de l’article 11 de la Carta de Drets i se’n va anar d’Estrasburg sense respondre a preguntes de la premsa. ●