La Vanguardia (Català-1ª edició)
Vox avança, San Telmo accelera
La inquietud davant l’impacte del col·lapse sanitari a Andalusia, amplificat pel PSOE, i l’ascendent electoral de Macarena Olona aviven un possible canvi de l’avançament electoral
El pla de San Telmo era esperar, dilatar, donar temps a Cs – per a una recuperació que sembla impossible– i dissoldre el Parlament a Andalusia, l’obligat pas previ abans de les urnes, tot el possible. El president de la Junta, Juan Manuel Moreno Bonilla, va deixar obertes les portes electorals al juny o l’octubre, però llavors els comicis regionals de Castella i Lleó, que se celebraran aquest febrer, encara no estaven a l’horitzó ni la sisena onada del coronavirus havia multiplicat exponencialment el nombre de contagis –en general més lleus, però infinitament més ràpids i alarmants– fins a col·lapsar l’atenció primària. La successió d’imprevistos ha trastocat les peces del tauler polític a la gran autonomia del sud i al Quirinale de San Telmo lluiten amb la inquietud pròpia d’una realitat combativa i canviant.
I si esperar més fos una mala idea? No seria millor consumar l’avançament electoral immediatament? De moment no passa de ser una hipòtesi. El que, sens dubte, no ho és són els factors que han irromput en el calendari polític del president de la Junta, que ha fet coincidir el seu tercer aniversari en el càrrec amb l’optimisme (professional) propi de les últimes enquestes, que el situen com la llista més votada, però sense majoria parlamentària suficient.
La qüestió és: aquests sondejos assenyalen el final d’una tendència o auguren el principi d’una altra de diferent? En aparença, el mar (electoral) es manté més o menys estable, però no està en calma. Dos elements inquieten a San Telmo: l’efecte (negatiu) que pugui tenir entre els electors el col·lapse sanitari derivat de l’increment de contagis pel coronavirus i la tendència a l’alça de Vox, el seu únic soci potencial si Cs no surt políticament viu després d’aquestes eleccions.
El primer factor, a què la Junta no està sabent donar resposta perquè va considerar acabada la pandèmia de manera prematura, centra tota la discussió política; fins al punt d’haver situat en un segon pla fins i tot les càbales sobre la data electoral. Moreno Bonilla reitera el missatge que la inversió en sanitat ha crescut com mai abans –sobre les retallades procedents dels anteriors governs socialistes– però el malestar ciutadà no deixa d’augmentar. El virus mata molt menys, però la sensació general de desemparament –els contagiats no són atesos als ambulatoris i col·lapsen les urgències– és, paradoxalment, més gran que abans. Es tracta d’un flanc políticament perillós que els socialistes intenten inclinar a favor seu. No hi ha dia que l’exèrcit del PSOE –secretaris provincials, diputats, senadors, regidors– no amplifiqui aquest problema. L’ansietat dels socialistes per invertir el signe negatiu dels sondejos ha fet que el partit ordeni a presidents de les diputacions i alcaldes (458, un 60% dels existents) sortir al carrer per mirar d’encapçalar la mobilització social.
El segon element és Vox. Tots els estudis electorals assenyalen la tendència a l’alça dels ultramuntans, que aspiren a compartir el govern de la Junta amb el PP per evidenciar que, en l’àmbit estatal, Casado no podrà arribar mai la Moncloa sense pagar tribut a Santiago Abascal.
El partit verd encara no ha designat el seu cap de llista al sud, però els seus spin doctors són expressius: amb l’actual cap parlamentari a Andalusia –Manuel Gavira, de perfil baix– l’increment seria moderat. En el cas de situar com a candidata Macarena Olona els pronòstics es disparen –en perjudici del PP– des dels onze fins als vint escons. Gairebé el doble. El temps ha anat consolidant aquesta sensació mentre Vox enviava a Olona al sud. Nascuda a Alacant i vinculada a Euskadi, la diputada alimenta la seva candidatura a Andalusia emparant-se amb la seva condició de cunera per Granada i, amb un registre clarament populista, vinculant el seu nom amb la cèlebre verge sevillana. Olona ha estat a Sevilla –en actes aliens als institucionals– els últims dies oficials de l’autonomia (28-F), l’últim a les portes de San Telmo. Són proves de camp amb un missatge al PP: la col·laboració parlamentària ha expirat i ha de ser renovada mitjançant un govern de coalició.
Moreno Bonilla es resisteix a aquesta fórmula tant com va intentar dilatar l’avanç electoral, però al febrer, celebrades les autonòmiques a Castella i Lleó, coincidint amb el retorn a l’activitat parlamentària, pot accedir al desig de Génova, on es pensa que si s’espera en excés serà difícil governar en solitari, i avançar a l’abril o el maig els comicis del juny o l’octubre. De fet, ahir mateix Moreno va reiterar des del pavelló d’Andalusia a Fitur que si al febrer es viu “un bloqueig sistemàtic i permanent” de PSOE i Vox no podrà continuar la legislatura, de manera que no farà “perdre ni un minut als andalusos” i convocarà eleccions. ●
Moreno reitera que, si al febrer es viu “un bloqueig sistemàtic i permanent”, no podrà continuar la legislatura
Els d’Abascal sospesen presentar la portaveu al Congrés, a qui els sondejos auguren fins a 20 escons
ció o la revisió de la indemnització per acomiadament. El portaveu d’Esquerra es queixa que no es pot anomenar negociació el fet d’oferir un text acordat pel Govern central, la patronal i els sindicats. Un menú tancat. “Te l’empasses o el deixes”.
El moviment d’ERC, en tot cas, confirma que continuen vives les dificultats per a la convalidació del decret el 28 de gener, també en clau d’estratègia política, atès que –i més enllà del contingut específic de la reforma– ni ERC ni EH Bildu tenen objectivament incentius estratègics per facilitar una victòria política que ho serà més de la vicepresidenta Díaz, eventual rival en el seu mateix espectre electoral, que del conjunt del Govern de coalició. ●