La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Síndic de Comptes va alertar des del 2010 del privilegi de les llicències d’edat
L’ens va expressar inquietud als successius secretaris i presidents del Parlament
No només el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va posar la veu d’alarma denunciant la “situació privilegiada” que suposen les llicències per edat dels treballadors públics del Parlament i de les entitats que en depenen, també ho va fer reiteradament la Sindicatura de Comptes.
La primera el 2010, abans fins i tot de trobar-se amb els dos casos que van motivar el pronunciament del tribunal, a la llavors secretària de la Cambra catalana Imma Folchi, que es va acabar acollint a la mesura.
El Síndic Major de Comptes Jaume Amat va alertar de la inconveniència d’aquesta figura quan encara cap treballador de l’entitat s’havia intentat acollir a la llicència per edat, i quan per primera vegada una treballadora de la Sindicatura ho demana, el desembre del 2015, n’alerta novament.
Amat assegura que va cridar l’atenció de “tots els presidents i tots els secretaris generals” de la Cambra catalana des que ostenta el càrrec, però ho va fer de viva veu perquè l’entitat no té entre les seves atribucions fiscalitzar el Parlament. Tot i que va trobar predisposició, la qüestió es va quedar en un calaix.
Els successius secretaris generals i presidents de la Cambra coneixien, per tant, l’existència d’aquesta circumstància. De fet, quan es va aprovar el règim interior amb la inclusió d’aquesta mesura, el 2008, la secretària del Parlament era Folchi, que va estar al càrrec fins al 2015. La va substituir Pere Sol, fins al 2016, any en què Xavier Muro va arribar al càrrec fins que el 2021 va ser destituït per Esther Andreu, l’actual. En aquest temps, la Cambra ha tingut cinc presidents: Ernest Benach, Núria de Gispert, Carme Forcadell, Roger Torrent i Laura Borràs.
L’exvicepresident del Parlament, Josep Costa, apuntava aquesta setmana a les xarxes socials algunes claus sobre les responsabilitats polítiques d’aquest afer, acusant els successius secretaris generals d’haver aprovat “d’amagat” les “jubilacions daurades” i assenyalant que l’únic càrrec polític que podia saber de les llicències per edat és el president del Parlament, per ser qui firma les nòmines.
El Parlament no va fer res respecte a la qüestió, però Amat va trobar la via per “reduir al mínim”
Davant la inacció del Parlament, l’entitat es va proposar de “no fer tan atractiu” l’avantatge laboral
i “no fer tan atractiu” el privilegi. Assegura que el règim interior permet “un desplegament reglamentari” que facilita rebaixar els anys d’aplicació de la llicència, que va aplicar després de negociar amb els treballadors. És just el que va acordar al desembre la Mesa del Parlament, però amb l’escàndol generat ara aposta per la supressió. ●