Danys irreparables

El més preuat de l’ésser humà és la seva honorabilitat. Se’ns mesura socialment per l’altura moral, no per la talla física. Es poden perdre molts atributs al llarg de la vida, però mai l’honor. Poder anar amb la cara alta ens reconforta. Sentir-nos assenyalats ens humilia. Quan es qüestiona la nostra honorabilitat, la resta de valors queden a la intempèrie. Reparar el bon nom és una tasca de titans i sempre queda una màcula injusta que triga a desaparèixer de les nostres vides. El poeta francès Nicolas Boileau va comparar l’honor amb una illa escarpada i sense riberes, qui hi cau no en pot tornar a sortir. Més enllà del seu sentit tràgic de la vida, l’escriptor intenta dir-nos que el deshonor és la pitjor de les condemnes, el més terrible dels inferns.

És per això que els delictes contra l’honor haurien de tenir prioritat i

Contrasta la lentitud de la justícia amb la precipitació política en els casos d’honor

resoldre’s de pressa, perquè les acusacions relacionades amb la reputació causen un mal que s’incrementa amb el pas del temps. És curiós que la lentitud de la justícia a reparar aquests danys morals contrasta amb la rapidesa de la política a actuar atropelladament perquè qualsevol acusació no els esquitxi, sense atendre la presumpció d’innocència. Es tracta de fer un tallafocs abans que s’entrevegi l’incendi. I, sovint, no hi ha pitjor injustícia que l’actuació preventiva.

Eduard Pujol, portaveu de Junts per Catalunya fins fa un any i mig, va ser acusat d’assetjament sexual sense que hi hagués una denúncia policial ni judicial. Va perdre el càrrec i la militància abans que pogués defensar-se. I tots vam sentir dirigents de JxCat que el condemnaven sense atendre a raons. Va haver de ser ell qui es defensés als tribunals i ara el jutge, en vista de les proves presentades, ha decidit que no va ser un assetjador, sinó la víctima d’un assetjament. I dona per fet que la dona que va acusar Pujol va voler acovardir-lo a fi que no donés per acabada la relació. Ara ella haurà d’encarar un judici en què s’acumulen les proves en contra seva. Entre d’altres, centenars de correus electrònics en els quals amenaça d’arruïnar-li la carrera política.

És possible que la justícia no passi pel seu millor moment, però la política té poc de què presumir. ●