Les mascaretes que no serveixen

Pedro Sánchez no ho tindrà gens fàcil per convalidar el decret pel qual ens va emboçar, cap a la Nit de Nadal, la mascareta obligatòria quan caminem pel carrer sense ningú a un metre i mig nostre. No hi ha cap fonament científic més que el que puguin aportar els psicòlegs, per allò que portar la mascareta a tot arreu ens fa més conscients del risc. La mascareta és un recurs psicològic, no una frontera sanitària. Sabem també que si es fa servir més temps perd eficàcia, s’ha de renovar més vegades al dia, i això no sempre es compleix. Ergo, sentit comú: en carrers freqüentats, en aglomeracions o en un estadi sí, igual que en interiors, on no hi ha excepcions.

El PSOE no compta ara mateix amb suports parlamentaris i el decret està en l’aire. El Govern central es veu així arrossegat a una negociació in extremis i a esgotar els terminis. Disposa com a data límit fins a la primera setmana de febrer per ratificar la mesura al Congrés abans que expiri. Sense l’aval de la Cambra, adeu a la mascareta a l’aire lliure.

Si servidora tingués Sánchez al davant, cosa que no passarà, li diria que no perdi el temps amb una imposició absurda –per ineficaç més que per injusta–, i que no subscriu ni tan sols el seu assessor Recorden aquell episodi de Fernando Simón al juny, propi de Barri Sèsam, quan ens van deslliurar del tapaboques? Llavors el doctor Simón va dir que no s’obligava a ningú a no posar-se’l. Doncs això.

Un sondeig a peu de carrer, informal i tal com raja, ens permet concloure que qui portava la mascareta abans de l’espot de Sánchez en vigílies de Nadal ho continua fent ara, i el que no, fa com si res perquè no hi ha policia que aixequi un dit. En els rostres descoberts s’adverteix indolència, potser incredulitat. Però em penso que no m’equivoco a l’escriure que no hi ha mala fe, ganes de fer la guitza o arrogància en qui no la porta posada quan hi ha metre i mig. Sánchez té ara l’oportunitat d’atribuir-se la decisió de treure’ns la mascareta que ens va encolomar perquè a ell li anava bé. A més s’evitaria el regateig al Parlament. Ell és qui ens vacuna. Ell és qui ens abarateix la llum. Ell és qui ens allibera de la mordassa. Rumiï-s’ho, president. ●