Despesa pública

Després de l’escàndol dels sous dels parlamentaris crec que surt a la llum pública, més enllà de la negligència dels polítics, tot el tema de la funció pública, treballadors públics i treballadors essencials i els seus privilegis. Blindatges i condicions marcades pels sindicats privilegiats i permesos pels polítics. Avui en dia, la despesa pública no té fi i per acontentar els treballadors i la pau social se’ls hi permet tot.

Mentre s’envia a la misèria milers d’autònoms, emprenedors i petites empreses, polítics, funcionaris, treballadors públics i sindicalistes van fent la seva. Deutes indecents com els de TMB, vagues salvatges com les que fan els maquinistes de Renfe, privilegis per als funcionaris de presons i tants llocs i càrrecs, excàrrecs i pagues indecents, dietes, vacances, compensacions, dies de festa, pagues extres, despeses vàries. S’hauria de reformar tot de dalt a baix, qui s’hi atreveix?

Pol Amat Barcelona

La canya del pescador, situat a l’espigó de Santa Margarida de Roses, sembla que tiri l’ham als reflexos dels rajos de sol a l’aigua, tal com mostra la fotografia de Mercedes Creus de Fortuny. Compartiu les vostres fotos al correu participacion@lavanguardia.es

L’art de pescar el sol a la badia de Roses

rà referèndum d’autodeterminació ni amnistia. M’ha fet recordar un dels consells que ens donaven els avis quan érem petits: “No diguis mai d’aquesta aigua no en beuré”.

Miquel Vilaseca Narbona

Canet de Mar que le ha tocado vivir. Una etapa difícil que le ha aportado también cosas buenas y la oportunidad de detectar esas pequeñas alegrías diarias que van saliendo por el camino y ante las que hay que estar muy atentos para poder “celebrar la vida”.

Gema Abad Ballarín

Reus