La Vanguardia (Català-1ª edició)
Turistes italians a l’hotel Orient
Una associació excursionista italiana havia organitzat a mitjans de maig del 1908 una visita de quatre dies a Barcelona.
Procedien de Torí. Com que és la capital del Piemont, cal fer una referència obligada. La presència italiana a Barcelona ha estat molt rellevant, i des d’antic. Només em referiré a l’hostaleria, ja que els establiments de més categoria van estar en mans de piemontesos fins a la guerra incivil. Aquesta és una emocionant i curiosa relació fructífera des del 1571 fins al 1936 que ha historiat impecablement al seu llibre Arrels piamonteses en l’hosteleria de Barcelona l’estimat especialista Àngel Miguelsanz.
L’expedició esmentada, composta per 371 turistes, havia embarcat al vapor Orione. Es detalla que incloïa 39 senyores i senyoretes, que quan van desembarcar van ser totes obsequiades amb uns rams de flors per la Societat d’Atracció de Forasters, acabada de crear.
Van dur a terme les visites oficials protocol·làries; van ser passejats pels habituals llocs emblemàtics; van dedicar un dia sencer a Montserrat.
La fotografia ensenya el Gran Café del Salón Condal: l’espai més luxós de l’hotel
Eren piemontesos, com la majoria dels que aquí es van dedicar a l’hostaleria
Orient, des del 1842 en mans del piemontès Francesco Durio, fill de Pietro Giuseppe Durio, que des del 1778 estava dedicat a aquest sector a Barcelona. Era lògic que aquesta tria, feta pel senyor Cinzano, propietari de la ja famosa indústria que mirava d’expandir pel món la seva irresistible beguda, fos encertada. Es tractava d’oferir-los un vermut d’honor, però just abans un quintet va tocar l’himne d’Itàlia, que tots els presents van escoltar drets i emocionats.
Altres hotels també estaven en mans piemonteses: el Cuatro Naciones, el Falcón o el Majestic Inglaterra, per esmentar-ne només alguns. El cafè Grill Room, a Escudellers, el va obrir el 1902 Flaminio Mezzalama, arribat de Torí i de la competència del vermut, Martini & Rossi, per fer arrelar a Barcelona l’atractiu aperitiu. I encaixa amb el nom que després va donar al més bonic establiment modernista, a la cantonada del passeig de Gràcia i la Gran Via: Café Torino. La decoració va ser projectada per Ricard de Campany, que va encarregar la decoració d’un saló per cap ni més ni menys que a Josep Puig i Cadafalch, Antoni Gaudí i Pere Falqués. Déu-n’hi-do. ●