La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una llum en el bressol de la humanitat
Va ser una força de la natura. Més encara: va ser una força per la defensa de la natura. Explorador, paleoantropòleg i conservacionista, el kenià Richard Leakey va dedicar la seva vida a estudiar el passat de la humanitat fins a convertir-se en una eminència i una de les figures mundials més importants en la matèria.
Les seves nombroses excavacions a l’Àfrica Oriental i especialment la troballa del nen de Turkana, l’esquelet primitiu més complet que mai s’ha trobat, van afermar la certesa que el continent africà és el bressol de la humanitat. El seu llegat va més enllà dels descobriments que van canviar la nostra manera de veure el passat; també va treballar per canviar el present.
Va ser polític i va fundar un partit a Kènia, va dirigir diverses institucions de defensa del medi ambient i va lluitar contra la caça furtiva d’elefants i rinoceronts al seu país.
Va tenir una vida intensa no exempta de riscos: una fractura de crani quan era nen, pallisses públiques o un accident d’avioneta que li va provocar l’amputació de les dues cames. No va poder demostrar-se mai el sabotatge, però aquest estrany accident d’avió va passar poc després que el conservacionista kenià d’origen britànic declarés la guerra a la corrupció local i les poderoses màfies de furtius que operaven a la regió. Leakey va morir el 2 de gener a la seva casa als afores de Nairobi als 77 anys.
Net de missioners anglesos, Leakey va néixer amb el destí escrit a la pell. Segon dels tres fills dels famosos caçadors de fòssils Louis i Mary Leakey, tenia només sis anys quan va fer la seva primera troballa: la mandíbula d’un porc gegant extingit. Tot i que durant la seva joventut va renegar del llegat familiar i va treballar de pilot d’avionetes de safaris fotogràfics o va fundar un negoci de venda d’esquelets d’animals a museus, aviat va sucumbir a la febre pels fòssils.
El 1967, durant un viatge en avioneta a prop del llac Turkana, a la frontera de Kènia i Etiòpia, va albirar una zona rocosa i va tenir el pressentiment que aquella zona podia amagar un tresor. No va errar. Durant anys d’excavacions a la zona, Leakey i el seu equip van desenterrar eines de l’edat de pedra de fa 1,9 milions d’anys i restes dels primers éssers humans.
Entre els seus descobriments principals, a més del famós nen de Turkana, un esquelet d’homo erectus d’1,6 milions d’anys, ho va ser també el crani 1470, que va permetre aprofundir en el coneixement mundial sobre l’espècie humana. La seva feina li va reportar celebritat mundial i Leakey la va aprofitar per defensar aquesta fortuna fòssil africana i divulgar el seu coneixement: va ser presentador del programa de la BBC, autor de diversos llibres i fins i tot portada de la revista Time.
En paral·lel a la seva carrera com a paleoantropòleg, Leakey va desenvolupar una notable tasca com a conservacionista i servidor públic i va ser al capdavant d’organitzacions com el Museu Nacional de Kènia o el Servei de Vida Salvatge de Kènia. El 1989 va idear una de les imatges més icòniques de la defensa nacional contra el comerç furtiu d’elefants: va congregar la premsa d’arreu del món i va cremar davant les càmeres una muntanya de 12 tones d’ullals d’ivori. Aquest gest va servir per atreure l’atenció de món davant l’alarmant disminució d’elefants i rinoceronts a l’Àfrica a mans dels furtius.
El president de Kènia, Uhuru Kenyatta, ha dit que Leakey va servir Kènia “amb distinció”. El 1994, quan va rebre la medalla Hubbard, el més alt honor de la National Geographic Society, el jurat es va esplaiar a l’hora d’explicar els motius del guardó. Va dir: “A Richard Leakey, per haver protegit la vida salvatge de la Terra i il·luminar els orígens de la humanitat”.