Paraula d’incendi

Bar a Corsini

Lloc i data: Sala Beckett (18/I/2022)

Pope (Pablo Volt, instruments) i el poeta Eduard Escoffet (veu) van iniciar el 2017 l’aventura de Barba Corsini, formació amb nom d’arquitecte que va ocupar el cartell del festival Alcools, dirigit per Andreu Gomila. Després d’un casset i un EP publicats respectivament el 2018 i el 2020, al juny va aparèixer l’LP Un nou incendi. El tàndem uneix a la seva paleta entre altres influències dub, noise i spoken-word, citant com a referències, i per assenyalar-ne només unes quantes, figures com Laurie Anderson, el gran Ghédalia Tazartès o els nostres Macromassa. Respecte a aquests últims, al seu pas per la sala Beckett no van escatimar la interpretació d’Odissea, l’esplèndid tema en memòria de l’enyorat Víctor Nubla, amb el qual precisament conclou el seu disc. A banda de material propi, el duo va donar espai a la paraula de Juan Luís Martínez ( La desaparición de una familia) i de Felipe Boso via un Más blanco poderós i un pèl espectral.

El recorregut, magnífic, va incloure peces com De tenir-te, amb bona pulsació i gran detall de trompeta, o el rescat de Capvespre, amb el seu puntet a voltes colèric i amor pel soroll. Llei i l’aconseguida cadència de Crisis, formen part també del més destacat d’una hora de sessió que encara oferiria un parell de sorpreses més. És el cas de 5 d’octubre –crònica d’uns dies “que no van existir mai”, i que tenia un punt de jazz robòtic– i, com a colofó, la Teoria actualitzada de l’esclavisme, on servint-se de pinzellades sorollistes reflecteixen els mals d’aquesta economia digital que ens està degradant de ciutadans a usuaris. ●