La reina de la cistella

Lusia Harris, primera dona escollida per jugar a l’NBA i que va estrenar el marcador dels EUA en uns Jocs Olímpics

Ha mort Lusia Harris, “la reina del bàsquet”, llegim en el comunicat de la família sobre la defunció d’aquesta dona de 66 anys. De vegades, moltes vegades, la literatura dels obituaris desborda per les costures lloances hiperbòliques sobre el finat que en vida possiblement se li haurien regatejat.

La reina del bàsquet? A més del títol d’un documental curt dedicat a ella, presentat el 2021 al festival novaiorquès de Tribeca, a què va assistir i, per tant, va tenir gust de l’elogi sense esperar a escoltar les notícies en el més enllà, Harris planteja el cas en què els seus èxits justifiquen una ovació.

Aquí hi ha els fets inqüestionables que Harris s’emporta a la tomba. Una cosa indiscutible. Va fer història pel fet de ser la primera dona dels Estats Units que va ficar una cistella en uns Jocs Olímpics. Va passar el 1976, a Mont-real (Canadà). L’equip de les barres i les estrelles, amb la inestimable contribució d’aquesta afroamericana nascuda a Minter City (Mississipi), es va emportar la plata en el seu debut en aquesta competició.

Per si això fos poc, i a més de ser la gran estrella al bàsquet universitari– tres títols consecutius amb Delta State, del 1975 al 1977–, no hi ha esquela que valgui dedicada a aquesta esportista en què no s’esmenti la seva vinculació amb la gran competició masculina de l’NBA i no perquè fos la nòvia o la dona d’un jugador.

Harris figura oficialment com la primera dona escollida en un draft o selecció. Eren els volts del 1977 i els New Orleans Jazz, que després es traslladarien a Salt Lake City (Utah), la van escollir a la setena ronda.

En realitat, qualsevol obituari que es presti, ha d’afegir que hi va haver una dona que la va precedir. Denise Long va ser seleccionada pels San

Francisco Warriors a la tretzena ronda. Però la lliga, pels mateixos prejudicis que encara cuegen, va deixar vacant aquest lloc i així és com Harris consta com la primera i única dona draftejada.

No va arribar a jugar mai, ni tan sols es va incorporar als entrenaments. Quan va tenir lloc aquesta situació, ella tenia una altra bona nova. Estava embarassada del seu primer fill i això ja la deixava fora. Una vegada va haver donat a llum va continuar jugant, va arribar a participar en la lliga professional de dones, si bé no va mostrar mai cap interès a reviure la seva elecció per a l’NBA.

Aquest draft del 1977 és un dels més estranys que s’han celebrat per una protesta dels equips. Aquell any també van seleccionar el decatleta d’or Bruce Jenner, avui Caitlyn Jenner, que no havia jugat a bàsquet des de l’institut.

Tot això va influir en ella. “Vaig pensar que era un truc publicitari i vaig creure que no era prou bona”, confessa al documental. “Vaig decidir dir no a l’NBA”, afirma.

El 1992 va ingressar en el Basketball Hall of Fame, la primera dona negra que ho va aconseguir. ●

Els New Orleans Jazz la van triar el 1977, però Harris estava embarassada i no li va interessar anar-hi