La Vanguardia (Català-1ª edició)
“En la pandèmia no s’ha tingut en compte la gent dels pobles”
Treballava com a secretària al Palau de la Generalitat. Per què va deixar la feina per anar-se’n al poble? El meu marit, en Jaume, i jo ens vam conèixer en una agrupació d’escoltes i cada cap de setmana anàvem a la muntanya. Ens encantava. El 2002, coincidint amb el naixement del nostre segon fill, en Guilllem, vam decidir que no volíem viure i educar-lo a ell i al seu germà a Barcelona.
Gent de tot el planeta somia viure a Barcelona.
Començava a ser una ciutat poc amable amb el ciutadà, molt estressant i enfocada al turisme. Era el principi d’aquell boom que l’ha deshumanitzat.
I va ser un projecte en comú, o un estava més decidit que l’altre?
La determinació es va prendre bastant alhora, això va ser el que ens va permetre anar endavant. Si s’hagués tractat de l’opció d’un dels membres de la parella i l’altre hagués anat a remolc, hauria resultat molt complicat prendre decisions tan importants .
El factor econòmic va tenir-hi algun pes?
No, tots dos teníem bones feines. Ens en vam anar de Barcelona perquè volíem, no per necessitat. Creure que entre els dos podíem afrontar un canvi va fer que no teméssim deixar una bona feina i que confiéssim que, en cas de fallar el nostre projecte inicial, seríem capaços d’emprendre’n d’altres. Si vas amb por, no avances.
Van trobar la seva destinació somiada?
Sí, vam comprar una rectoria en un poblet del Pirineu, Guàrdia de Noguera, amb la il·lusió d’obrir una casa rural encara que no teníem cap experiència al sector. Vam emprendre les obres de restauració amb molta il·lusió.
L’edat ajuda en la decisió?
Amb trenta anys tens tanta energia com inexperiència. Et dona impuls, però també et converteix en presa fàcil de molts pirates que s’aprofiten de la teva inexperiència.
A què es refereix?
Vam tenir problemes amb les obres, discussions amb la constructora, fins i tot els vam portar a judici. Va ser una pèrdua de temps i un gran desgast emocional.
Però van aconseguir el seu objectiu.
Superant tota mena d’obstacles vam aconseguir obrir un hotel rural al qual, amb el su