Democràcia sense diàleg

Ningú no pot garantir que la democràcia, tal com la coneixem, no quedi afectada profundament per la deriva política del guerracivilisme. Un exemple d’aquest comportament polític que mina la democràcia és la situació política que s’està vivint als Estats Units, on ja s’han consolidat dos blocs irreconciliables: el que busca mantenir l’ordre constitucional i el que indaga en les debilitats del sistema per a subvertir la democràcia.

Mentre el món contempla amb inquietud la radicalització de la política nord-americana, a l’agenda i la imaginació política d’Espanya comença a dominar que és possible una democràcia sense diàleg. Aquest fet s’acciona quan s’assenyalen certs partits com a indesitjables per governar, alguns dirigents com a nocius per pactar i quan s’adverteix que hi ha estratègies polítiques basades a deslegitimar el contrari acusant-lo de pretendre degradar el sistema democràtic i els seus valors. Aquesta perillosa estratègia política pot conduir a la paradoxa que els ciutadans que abans enfortien la democràcia amb el seu vot ara el dipositin per afeblir-la.

La democràcia sense diàleg planteja una nova lògica política centrada a deixar de parlar i escoltar el contrari per evitar que l’empatia d’aquest pugui fer perdre el vigor de les seves propostes polítiques orientades a assolir els seus objectius. Aquesta és la raó per la qual es manipulen paraules que tots els partits comparteixen, entre les quals, llibertat i democràcia; amb això, pretenen apropiar-se de la seva aura però desposseint-la de significat. Cada pas que es fa en aquesta direcció va creant les condicions per donar forma, fins i tot sense pretendreho, al guerracivilisme que elimina la raó i els arguments del debat polític. Aquesta manera de fer política, que era producte dels partits més extremistes, ara l’estan adoptant tots els partits com a estratègia per guanyar eleccions. La pregunta que tots els partits polítics s’haurien de plantejar és si té sentit alimentar una democràcia sense diàleg si, quan s’arriba al poder, s’han destruït els principis pels quals hi han pogut optar. ●