La Vanguardia (Català-1ª edició)
Trasplantats dos ronyons de porc a un pacient amb mort cerebral
La possibilitat de trasplantar òrgans d’animals a persones s’investiga des dels anys noranta i ara es comencen a veure els primers èxits: un equip científic dels Estats Units ha aconseguit trasplantar dos ronyons de porc modificats genèticament a un humà en estat de mort cerebral. Els encarregats d’aquest xenotrasplantament en fase d’assaig clínic són investigadors de la facultat de Medicina Heersink, de la Universitat d’Alabama a Birmingham (EUA). Els resultats del treball es van publicar ahir a la revista especialitzada American Journal of Transplantation.
El d’ahir és el tercer xenotrasplantament conegut els últims mesos, un “exitós” experiment fet la tardor passada en un home de 57 anys; és el primer cop que la cirurgia es descriu en una publicació científica.
“Aquests trasplantaments podrien resoldre en un futur l’escassetat d’òrgans a tot el món”, segons els seus responsables, que adverteixen, però, que calen més investigacions abans de poder estendre aquesta tècnica.
Al receptor d’aquest assaig, en mort cerebral i mantingut artificialment amb batec i respiració, se li van trasplantar dos ronyons de porc modificats genèticament a l’abdomen, després que li extirpessin els seus. Els que se li van trasplantar procedien d’un porc criat en un centre lliure de patògens. Els òrgans de l’animal acollien deu modificacions genètiques, quatre gens porcins inactivats i sis gens humans afegits.
Abans de l’operació, el receptor i l’animal es van sotmetre a una prova de compatibilitat de teixits. Els ronyons de porc es van col·locar a les ubicacions anatòmiques exactes utilitzades per als ronyons dels donants humans, amb les mateixes unions a l’artèria renal, vena renal i l’urèter que transporta l’orina a la bufeta.
“Els ronyons trasplantats van filtrar sang, van produir orina i, encara més impor
Al receptor el van mantenir amb vida artificialment per poder comprovar la viabilitat de l’assaig
tant, no van ser rebutjats immediatament”, asseguren els investigadors, que expliquen que els ronyons van continuar sent viables fins al final de l’experiment, 74 hores després del trasplantament.
“Estem davant una fita notable per a la humanitat”, afirma el degà de la facultat de Medicina Heersink, Selwyn Vickers, per qui també s’ha demostrat que la mort cerebral és un model preclínic viable per a aquests experiments. ●
titut Pesquer del Riu Heilongjiang, adscrit a l’Acadèmia de Ciències Pesqueres de la Xina, i ja tindria el vistiplau de les autoritats sanitàries.
El peix modificat genèticament és de la família de les carpes, un peix molt preuat a la Xina, ja que aquest país va ser el primer –d’això en fa milers de milions d’anys– a dedicar-se al seu cultiu i criança per transformar-lo en aliment, recorda Lluís Tor Bardolet, biòleg i catedràtic de Fisiologia Animal de la UAB.
El treball s’ha centrat en la carpa cruciana, famosa per una carn tendra i un gust deliciós. Però hi ha un problema: les espines intermusculars són massa petites per separar-les de la carn i es corre un alt risc que es quedin enganxades al coll. Tampoc no hi ha cap sistema industrial per retirar aquestes espines abans de posar el peix a la venda.
La solució per degustar aquesta carpa sense riscos? Aconseguir que aquests peixos creixin sense les fines espines intermusculars. I el repte sembla que s’ha assolit. Lluís Tor explica que això s’hauria aconseguit amb la “tècnica del silenciament genètic”. O perquè s’entengui millor: “S’ha localitzat el gen que afavoreix la formació d’aquestes espines i s’ha suprimit perquè no s’expressi”, afegeix aquest catedràtic.
Aquesta és una feina de laboratori en què es creen, manipulant els òvuls, les noves carpes. I no ha estat fàcil, apunta Lluís Tor, ja que dels milers de gens d’aquestes espècies “es van descobrir els 1.600 que podrien ser darrere d’aquestes perilloses espines per al consum”. I entre aquests últims gens es va localitzar la seqüència que es buscava per eliminar-la.
Tor recalca: “Encara som en una fase prematura i ara falta saber si aquest gen silenciat podria tenir altres funcions en aquest organisme” i constatar que els descendents de les carpes modificats genèticament no tindran les espines indigestes. ■
Es tracta d’una carpa molt preuada en aquest país, però difícil de menjar per les fines espines intermusculars